Saber llegir
Hi ha activitats que et resulten plaents i et submergeixen en un paradís de felicitat intel·lectual que t'omple l'esperit d'imputs positius: una tertúlia intel·ligent i valenta ( la valentia en aquests temps de deixadesa moral sempre és un plus), una pel·lícula captivadora, una obra de teatre antiga..., però n'hi ha una que pel que té d'íntima, de pública si t'interessa, i de pròpia en la teva imaginació és magnífica: la lectura.
Si intento fer memòria i ubicar el moment a on vaig perdre la consciència que llegir tenia una capacitat de seducció i una transcendència evocativa que molt pocs exercicis mentals igualen, m'he de traslladar al final de la pubertat.
Va ser la casualitat, l'atzar o la fortuna el que va fer que un llibre em captivés i em col·loqués entre les seves línies, entortolligada per sempre. Recordo les nits d'estiu (als hiverns les lectures obligatòries escolars treien “frescor” a tot plegat) quan, desvetllada i sabent que la benvolença familiar i les vacances em permetrien dormir fins a l'hora de dinar sense cap mala cara ni retret, llegia fins a l'alba.
La tria era aleatòria perquè la biblioteca de la casa d'estiueig era iconoclasta, anàrquica, desordenada i plural. Aquesta diversificació resultava interessant pel que tenia d'arriscada. Sense censura ni direcció podia passar que allò que caigués a les teves mans fos absolutament inapropiat o no t'interessés en absolut. Les dues coses eduquen. Quan ets tan jove si un llibre és inadequat busques l'estona privada de la lectura
furtiva i si et resulta avorrit aprens a estalviar temps i a foragitar-lo de la teva companyia.
Varen passar pels meus ulls autors i obres diverses, dispars i sen-
se cap mena de lligam
temàtic o cronològic
que em varen enriquir l'ànima i el pensament: Pedrolo, Delibes, Mar-
sé, Ferrater, Moix,
Neruda, Porcel, Semprún, Montalbán, Cela, Espriu, Carme Riera, Mendoza, Rodoreda, Gimferrer o els estrangers Patricia Highsmith i Agatha Christie...
Dir que llegir s'aprèn és d'una obvietat quasi infantil, però aprendre a llegir no vol dir només saber lligar una lletra darrere l'altra. També significa seleccionar, triar, recomanar...
Una de les millors complicitats que es poden establir amb algú és la conversa compartida sobre una lectura. Una persona que s'ha commogut, ha patit o s'ha disgustat amb aquella descripció, aquella història o aquell adjectiu màgic que tots dos heu sabut veure es converteix, quasi bé sempre, en un amic.
