Transparència, sisplau

Els països només poden funcionar si disposen d'institucions sòlides. És el punt d'encolatge en què les societats s'agafen en èpoques de turbulències, el mirall en què es reflecteix la imatge del respecte. L'alternativa és el caos i l'anarquia. Però perquè la maquinària institucional faci la seva feina, és a dir, perquè sigui respectable i pal de paller, cal que tingui credibilitat i fiabilitat. Actualment, a l'Estat espanyol, dues de les seves institucions principals, la monarquia i el govern central, presenten clarobscurs preocupants en aquest sentit. I en ambdós casos per raons semblants. Tant la corona com l'executiu espanyol són presumptes presoners d'informacions en mans de tercers que suposadament poden qüestionar la seva funció. La família reial viu amb l'ai al cor pendent dels correus electrònics que pugui difondre l'exsoci d'Urdangarin, i, a la Moncloa, dels papers que l'extresorer del Partit Popular va dipositar en una notaria. En un cas i en l'altre, són assegurances de vida per als posseïdors dels documents, que jugant amb l'ambigüitat del seu potencial destructiu busquen salvar el coll al crit de Lluis XIV: “Després de mi, el diluvi.” Res de nou sota la capa de sol. Però tampoc res intranscendent.

D'aquí que si algú tingués la temptació de deixar passar el temps, que tot ho esborra, o pitjor, d'amagar sota la catifa la presumpte brutícia, seria una molt mala idea. Perquè perpetuaria la taca de la sospita sobre institucions que, en una societat democràtica, necessiten de la transparència per ser creïbles i respectables. Per això, a molts ciutadans els costa d'entendre que sigui tant difícil donar explicacions creïbles, posar, de veritat, els comptes dels partits sota la lupa del control públic, o sotmetre el pressupost de la casa reial a l'escrutini del Congres, per esmentar nomes tres exemples. Això, que en la seva mesura i condicions seria extensible a tots els que tenen responsabilitats públiques, és la única manera de sortir d'aquesta espiral endimoniada. Transparència i normes per aplicar-la que salvaguardin les institucions i els qui les encarnen amb dignitat. Perquè encara que a vegades no ho sembli, són molts més els honrats que no pas els pòtols.