Trair la voluntat d'un poble?

Aquests dies sols es parla de l'ofensiva de les clavegueres de l'Estat mitjançant el ‘ventilador' de la corrupció. Però no només és això: no es tracta solament d'aixecar la ‘merda' sinó també de desvertebrar la construcció nacional en els seus aspectes de model educatiu, d'espai català de comunicació, de model de seguretat pública, de model social, d'infraestructures i també de la projecció exterior de la nostra nació perquè Catalunya no pugui ésser visible a ulls del món. Una part important de la nostra classe política, de les nostres institucions, de la societat civil i de la ‘bona gent' sobiranista del país estan aguantant amb fermesa l'ofensiva. A través d'ells es manté la moral i les estelades al vent. Però comencen a albirar-se escletxes i defalliments en sectors de la societat que podrien haver optat per l'opció sobiranista, una realitat que es fa evident en algunes estructures polítiques i institucionals –i amb més contundència en una part del món econòmic i financer–. Cal estar alerta, doncs, perquè hi ha una estratègia ben orquestrada i organitzada per destruir el procés sobiranista. El primer objectiu d'aquesta és aïllar el president Artur Mas i destruir-lo en els aspectes personals i polítics, considerant que la seva desaparició del mapa polític escapçaria, per un temps, no sols la transició nacional sinó tot el procés sobiranista.

Aquesta ofensiva està ja planificada des d'alguns sectors de l'interior de la federació: aquests intentaran en els propers mesos conrear la desunió i els enfrontaments entre diferents dirigents de CiU, alguns dels quals voldrien col·locar-se en la cursa per tal de substituir el president. Un president, no ho oblidem, que va deixar clar que no pensa tornar-se a presentar. Amb tot, un entorn nefast ha aïllat el president Mas d'aquell contacte necessari i d'aquelles complicitats que l'haurien de fer enfortir i que li haurien de crear un cinturó defensiu i ideològic de reforç.

També les estructures de l'Estat, els seus mitjans de comunicació i la quinta columna que treballa des del món polític i mediàtic català estan remant en la direcció d'erosionar el projecte sobiranista, ampliant els suposats aspectes negatius d'aquest procés, els seus suposats impossibles i els aspectes negatius que podria dur per als sectors poderosos del país, els quals perdrien el seu negoci amb l'Estat. Últimament s'han dut a terme una sèrie de reunions per tal de coordinar accions diverses que debilitin el president Mas, que debilitin CiU, i que desgastin la força ascendent que és ERC a dia d'avui, amb Oriol Junqueras al seu capdavant. L'ofensiva també pretén crear problemes i divergències al si d'ICV i la CUP.

L'Estat i els seus serveis sembla que han intentat –i intenten encara ara– condicionar alguns dirigents polítics catalans mitjançant informacions i dossiers per tal que aquests frenin el procés sobiranista a Catalunya, a canvi que l'Estat no difongui informacions que podrien comprometre les seves carreres polítiques i, fins i tot, les seves vides personals. Les primeres operacions d'aquesta ofensiva sembla que han tingut èxit, ja que alguns dirigents i sectors que obertament donaven suport al procés sobiranista a hores d'ara reculen i creen el desànim entre els seus entorns, en els quals no s'entén ben bé què és el que realment està passant.

En vista d'aquesta situació, la majoria política, social i cívica del sobiranisme s'ha de mantenir alerta i expectant pel que podria ser una possible traïció per part de persones i sectors que podrien acollonir-se davant les pressions dels poderosos i dels aparells de l'Estat. El procés sobiranista i la consecució de la independència nacional l'hem d'aconseguir sense violències, però no l'aconseguirem anant amb el lliri blanc a la mà: haurem de resistir situacions difícils i, si cal, haurem de denunciar les traïcions que es puguin succeir o els intents de desestabilitzar el procés ja en marxa.

El president Artur Mas ha de donar un contundent cop de timó. El dret a decidir i la possible independència no s'aconseguiran sense CiU però tampoc sense el suport majoritari del poble de Catalunya i sense el suport ferm d'ERC, ICV, CUP i una part important del PSC. Més important encara és, però, que el president sigui capaç de superar el seu propi entorn, que el tenalla, i ampliar-lo amb un estat major i plural amb desenes dels millors perfils –ara sí– de la societat catalana: gent provinent del camp polític, econòmic, universitari, intel·lectual, etc. Uns perfils que aportin a Mas la coincidència i complicitat que li cal, i que l'enforteixin davant la societat catalana. President Mas: és l'hora dels lideratges juntament amb Oriol Junqueras, i aquests hauran d'estar compartits amb la classe dirigent sobiranista.

En les properes setmanes l'ofensiva de l'Estat continuarà en tots els fronts i s'activarà el ‘ventilador' de la corrupció. I això condicionarà, al seu torn, el procés polític català i part dels seus dirigents, alguns dels quals haurem de deixar en el camí. Però això, de cap de les maneres ha de ser un fre en el procés cap al dret a decidir de Catalunya, ans el contrari: permetrà fer-lo amb més transparència i amb més credibilitat per a la immensa majoria de la ‘bona gent' del país, la qual no vol deturar el procés. Més endavant hi haurà també sectors poderosos del país, així com algunes persones de la classe política, que intentaran convèncer-nos de la impossibilitat del procés: caldrà anar amb compte amb el seu objectiu, per què ho fan? Qui els fa fer aquest paper? Quines són les seves raons i a qui serveixen?

Ens trobem en guerra. No és exagerat afirmar-ho en termes del segle XXI i en el marc de la Unió Europea, ja que l'Estat espanyol es veu obligat a actuar com ho fa perquè no pot frenar el procés sobiranista tal com ho hauria fet en els segles XIX i XX. Avui, Espanya es veu obligada a actuar en el nou concepte de guerra amb l'objectiu de posar fia a la sobirania de Catalunya mitjançant la informació, la contrainformació i la manipulació, que són les tècniques actuals per posar fi a situacions com el procés de sobirania català per a un Estat com l'espanyol que no concep més sobirania que la pròpia. Els propers mesos caldrà saber actuar amb diligència i contundència en contra de tots aquells que, amb formes antidemocràtiques, vulguin frenar el procés sobiranista.