Prou d'aforats

Cada dia tenim més clar que cal fer neteja en diversos sectors, però en especial en la política. També cal ser conscient que no es pot prescindir dels polítics, perquè de la mateixa manera que una llar, una família, requereix una bona governança, tampoc un país por prescindir d'un bon govern. Així doncs, el que corre pressa és un canvi radical: l'expulsió dels fraudulents i la instauració de noves lleis, unes lleis que facin molt més difícil la corrupció.

La primera providència hauria de ser la de posar fi als aforats. Què és això que a un ministre, a un diputat, se'l preservi de ser jutjat com qualsevol altre ciutadà? Els polítics fan les lleis i ells se les mengen, en benefici propi. Per dreta llei hauria de ser tot el contrari, atès que en raó del lloc que ocupen se'ls hauria d'exigir més responsabilitats que a ningú, i, en cas de delicte, haurien de merèixer un càstig encara més potent. En comptes de gaudir d'una jurisdicció privilegiada, aquell o aquella que es desviés de llur deure d'honradesa en l'exercici del seu càrrec hauria d'ésser jutjat per prevaricació.

Tot plegat amb rapidesa, amb un canvi també en el sistema judicial que no sols impedís l'anquilosament dels processos, sinó que garantís el retorn dels diners defraudats, si fos el cas, o, en altre tipus de delictes, dictés que mitjançant treballs socials es rescabalés la ciutadania dels danys causats. Passar vergonya no hauria d'estar reservat als petits delinqüents, sinó, i em major motiu, als grans.

Un tercer rengló pertany a la llei electoral, amb la inajornable instauració de les llistes obertes. Que tothom sàpiga quin candidat vota, que aquest compti els vots que ha obtingut i que doni la cara davant dels seus electors. I que, en el cas de trair les seves promeses, pugui ser revocat.

Com i qui empenyerà aquests canvis? Ho farà la mateixa classe política? Haurà de fer-ho si el poble l'hi obliga. I haurà de ser així si no volem que la brutícia ens ofegui i el sistema democràtic se'n vagi en orris.