Votar per compromís

“El TSJC anul·la un 90% del vot de les eleccions del 2010 a la Cambra de Barcelona”. El titular apareixia en el diari de dimecres passat. Es varen anul·lar 6.537 paperetes, perquè el 82% del vot emès per correu es va fer en dos dies des de tres úniques adreces, cosa que era materialment impossible si pensem en vots personals i independents. D'aquesta investigació només s'han reconegut les 700 paperetes de vot presencial, d'un cens electoral de 390.000 electors.

Aquest fet patètic, que desprestigia aquella casa, ens ha recordat un esdeveniment similar en una de les darreres votacions a la Cambra de Comerç de Girona. Un grup d'industrials i comerciants varen tenir la voluntat de presentar-se a les eleccions per tal de revifar l'aire mortuori que des de feia temps s'hi respirava. Ja va costar d'obtenir les llistes dels electors, indispensable per tirar endavant. Amb un treball desinteressat i feixuc, el grup d'empresaris va posar-se en contacte amb altres col·legues i els varen demanar el vot. En general, la resposta fou molt positiva, fins i tot entusiasta, i la majoria dels sol·licitants accediren a presentar el seu vot per correu –sistema més còmode que el vot presencial–. En pocs dies es va registrar a la Cambra un important volum de vots a favor de la candidatura independent, fent augurar que sortiria netament elegida. Però un funcionari despert, ja va avisar: “No hi confieu. Ja veureu què passa.” Què va passar? Doncs que l'altra candidatura oficialista es va posar d'acord amb els directius de Caixa Girona (avui difunta) i varen començar una labor d'urgència per contrarestar els vots. Trucaren per telèfon a empresaris que eren beneficiaris dels préstecs, pòlisses i crèdits d'aquella caixa i els convidaren amablement a quedar bé amb l'entitat que els sustentava el passiu. Els convidats no tingueren cap empatx a satisfer Caixa Girona. Era qüestió de no fer-li un lleig! Així, igual que va passar a Barcelona, en els darrers tres dies es varen rebre una allau de vots oficialistes, en remeses des d'unes mateixes adreces. Fins i tot alguns que havien votat primer a l'altra candidatura, ho tornaren a fer a favor dels amics de Caixa Girona! Un triomf netíssim!

La filiació a la cambra ja no és obligatòria des del 2010. En tot l'Estat, el nombre d'empleats ha baixat de 3.500 a 1.500. Els seus dirigents esperen la publicació d'una nova llei nacional que els atorgui competències, o podrien desaparèixer per inanició.

En altres països, les cambres són fortes i fan un bon servei. Entre nosaltres, però, la dèria de conservar la cadira sempre els mateixos ha portat allà on són. Tampoc han estat capaces d'unir-se entre elles i amb les altres patronals. Tants caps, tants barrets... I anem tirant.