El desastre de Bankia
L'escàndol de Bankia és l'escàndol de Caja Madrid. Amb el nom de Bankia han tapat el de la capital de l'Estat. Caja Madrid va ser un dels emblemes del PSOE, quan manava, i del PP després, en el que era una caixa d'estalvis polititzada i mal gestionada. Mario Draghi, l'actual president del Banc Central Europeu, va dir que la crisi de Bankia és un exemple de com fer les coses de la pitjor manera possible. Els responsables són tots els que hi intervingueren: els gestors de La Caixa, el Banc d'Espanya i el govern espanyol. El Banc d'Espanya empitjorà la situació de Caja Madrid en promoure la seva fusió amb la Bancaixa valenciana, que era com creure que la suma de dos coixos donaria com a resultat una persona que camina bé.
El resum de Bankia és el següent: uns ajuts del sector públic –nosaltres, els contribuents– d'uns 23.500 milions d'euros, uns 350.000 accionistes –una bona part dels quals són clients que hi tenien els estalvis– que han perdut entre el 90% i el 99% de la seva inversió, i trenta-tres imputats davant de l'Audiencia Nacional. Entre aquests n'hi ha 15 del PP, 5 del PSOE, 1 d'Izquierda Unida i 2 del sindicat Comissions Obreres. La persona encarregada de salvar Bankia és José Ignacio Goirigolzarri, un executiu que havia estat conseller delegat del BBVA i que va ser destituït el 2009 pel president, Francisco González, amb una pensió anual de tres milions d'euros. Goirigolzarri va ser l'únic directiu basc que va quedar al BBVA després que González –amic personal de José María Aznar– decapités la burgesia tradicional del barri de Neguri –el Pedralbes de Bilbao–, que sempre havia manat al Banco de Bilbao i al Banco de Vizcaya. La politització és màxima. Bankia integrà el que va ser la Caixa Laietana, un gran error dels gestors mataronins. L'auditor de Bankia és un ciutadà espanyol, que representa una de les grans empreses americanes de l'auditoria –Deloitte.
En comparèixer fa uns dies davant de l'Audiència com a testimoni en la causa penal oberta contra els antics directius, va dir que hi havia dubtes raonables sobre la viabilitat del banc. Si no fos viable s'hauria d'anar a la liquidació ordenada, venent els actius i les oficines, amb el personal inclòs, sempre que fos possible. Però dubto que el govern espanyol estigui disposat a fer-ho amb la que era la joia de la corona dels polítics de la Comunitat de Madrid, que els va servir per controlar la companyia d'aviació Iberia i per pagar els fitxatges de Cristiano Ronaldo, Benzema i Kaká per part del Real Madrid.
Però la sobirania espanyola és limitada en temes financers. L'estat depèn del finançament exterior i el govern europeu de Brussel·les no està per romanços. Si creu que Bankia no és viable, imposarà la seva liquidació. Veurem qui mana! Voldria destacar en tot cas el fracàs d'un model de Madrid creat pels polítics madrilenys i al seu servei.
Hi ha més escàndols a Madrid que a Catalunya, però allí tenen més mitjans per a tapar-los.
