Improcedent

Que l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, demandi el seu partit per acomiadament improcedent em sembla indecent, vergonyós, d'escarni, obscè, desmesurat i tots els adjectius que vostès vulguin per definir aquesta acció, que estic segur que en trobaríem tants com per omplir aquesta columna. El que fa Bárcenas, sí que ho trobo del tot improcedent. On s'és vist que una persona que, presumptament, s'ha passat pel folre dels pantalons la legalitat ara vulgui reclamar a la justícia i apel·lant a les lleis laborals un tracte just perquè se sent víctima d'una mala praxi per part de l'empresa que el tenia contractat? Una persona que ha demostrat que no té cap escrúpol per reconèixer que no són vint-i-dos, sinó trenta vuit –no fos cas que això li restés mèrit i fos una taca en el seu expedient–, els milions d'euros que presumptament té en comptes fora de l'Estat espanyol fruit de la suor del seu treball, manual. De debò que es mereix que la justícia el tracti com qualsevol altre treballador? Ja em perdonaran, però no crec que sigui el més higiènic per al sistema. Sí, ja sé que em diran que la justícia ha de tractar tothom igual. Però què volen que els digui, crec que el tracte d'igualtat ha de ser pels que estan o estem en el mateix sistema, no pels que presumptament se n'aprofiten per enriquir-se'n, en viuen al marge i només se'n serveixen, com ara, quan els pot solucionar el problema. De totes maneres, el que més m'indigna i em solleva és sentir algun responsable sindical que reconegui que és molt probable que s'acabi sortint amb la seva i, al pobre extresorer, li acabin pagant una indemnització perquè la seva empresa no l'ha despatxat “conforme a dret”, és a dir, de manera procedent, sense avisar-lo ambtemps i a dreta llei. Si se n'acaba sortint, la justícia haurà fet un paper ben galdós, i potser caldria revisar certes legislacions perquè no afavoreixin les incoherències i siguin improcedents.