LA GALERIA
Bons fogons
Aquest proper diumenge és el darrer dia de la campanya gastronòmica que es va encetar el 21 de febrer, en la qual han participat un bon nombre de restaurants de tot tipus i condició de les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l'Estany. Aquesta iniciativa, que si no recordo malament va néixer fa més de trenta anys gràcies a en Josep Carreras de l'hotel Europa, aleshores president de l'Associació d'Hoteleria, no només s'ha consolidat, sinó que s'ha ampliat amb noves propostes i nous establiments que ofereixen als seus clients menús de tot tipus i per a totes les butxaques. En aquest sentit, la participació del Mercat del Lleó hi ha donat un nou impuls, atès que a través seu s'estableix el pont necessari de la relació entre l'origen, la matèria primera, el producte de qualitat i l'oferta final al client. Amb el record encara del Fòrum celebrat fa uns dies a Girona amb participació de l'avantguarda cuinera i nombrosos petits artesans de productes de la terra, és evident que s'ha posat de manifest que la gastronomia s'ha convertit en un instrument estratègic de la ciutat de Girona per a la seva promoció nacional i internacional. La cuina anomenada tecnoemocional que poden fer els triestrellats d'El Celler de Can Roca, però també apostes més modestes però certament interessants de qualitat i innovació que pot representar el Bubbles del passeig Canalejas, passant per la solidesa de l'oferta de l'estrella d'en Pere Massana o el seu satèl·lit Nu d'Abeuradors, posen de manifest que Girona té un capital de primer ordre perquè sigui una referència ineludible per a qualsevol amant dels bons fogons. És clar que un prestigi gastronòmic per si sol no farà el pes promocional si no va acompanyat d'una oferta variada de ciutat en el seu conjunt, i, en aquest sentit, seria important que el sector comercial s'anés implicant cada vegada més en les estratègies de promoció de la ciutat adaptant, per exemple, els seus horaris a la realitat dels forasters que ens visiten, posant-hi més bona cara i més diligència en el servei. També fóra bona una promoció específica que unifiqués l'oferta museística en el seu conjunt i, finalment, que l'Ajuntament recuperés el vell expedient de Girona patrimoni de la humanitat, tot i que caldria limitar la proposta a un aspecte concret de la ciutat, ja sigui la catedral o el call, per tal de no desvirtuar-la amb demandes excessivament àmplies i difuses com va passar anteriorment. Si s'aconseguís, seria la cirereta d'un pastís excel·lent.