Maragall batega

Ha sortit el llibre En el batec del temps, editat per la Generalitat. Aplega vint textos escrits en ocasió dels aniversaris de naixença (1860) i mort (1911) de Joan Maragall. Fou presentat dimecres passat al menjador de la casa on va viure. La memòria del poeta i periodista més rellevant de l'alba del segle XX bategà aquell vespre en les paraules dels qui parlaren i dels qui escoltàvem amb una atenció fervorosa.

Joan Maragall batega en l'imaginari col·lectiu català. Versos, i també frases d'articles seus, han penetrat en el teixit social fins a esdevenir un patrimoni popular culte. Ho remarcà en aquella vetllada Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Al·ludí al poema La vaca cega i a la lletra d'El cant de la senyera. El segon diumenge de febrer de cada any la cantem prop de la tomba de Joan Maragall els habituals a la trobada de “l'ametller florit”, oberta a tothom, que convoca la família. Un dels cantaires més entusiastes és el president Pasqual Maragall. Som molts els qui opinem que és un himne més ardit i engrescador que Els segadors.

Els Anys Maragall (els 2010 i 2011) renovaren el batec d'una obra exemplar i amarada de compromís ètic. L'escriptor Sam Abrams comentà publicacions novelles sobre Maragall. Una d'elles relaciona aquest amb Carles Riba. Els vincles entre els dos poetes van més enllà de les dades concretes. La primera tesi doctoral sobre Maragall és obra de Riba. La defensà el maig de 1938. El periodista Andreu Avel·lí Artís (Sempronio) explicà a Revista de Catalunya que les bombes franquistes llançades aquell dia sobre Barcelona no pertorbaren el debat del tribunal sobre si Maragall escrivia “sibil·la” amb un ela simple o geminada.

Maragall bategava aquell matí a la Universitat esbalandrada per anteriors bombardeigs. També havia bategat en vida en altres temps convulsos, com ara la Setmana Tràgica (1909), quan tractà d'impedir l'afusellament de Ferrer i Guàrdia amb La ciutat del perdó, l'article més contundent que s'ha escrit mai en contra de la pena de mort.