Quan érem grassos

La independència de Catalunya és molt més que la consumació d'un sentiment patriòtic ofegat durant segles. Decidir lliurement comportarà, sens dubte, una millora de l'estat del benestar perquè ens dotarà de més eines per sortir de la crisi econòmica. Però, a part d'això, la independència se'ns presenta com una oportunitat única per posar a zero el comptador de la política. Els vicis acumulats durant anys no ens els podem endur al futur estat català. Com ens organitzem? Com prenem les decisions? Com triem els nostres representants? Quines institucions són necessàries? Enguany se celebra el vint-i-cinquè aniversari dels consells comarcals, organismes que estan en el punt de mira perquè el pastís s'ha empetitit i no n'hi ha prou per a tots. Diuen que cal reduir funcions duplicades, eliminar institucions i càrrecs remunerats (que, casualment, sempre han de ser de l'àmbit local). Quan el pastís era gros, que fins i tot n'hi havia per repetir, ningú es queixava i tots els partits anaven grassos de les queixalades que feien al dolç. En el futur estat català cal que ens posem a règim i apostem per una vida saludable. Perquè si ens tornem a afartar de pastís no haurem aconseguit res.