Les veles s'inflaran!

Andrea Dòria, el gran almirall genovès, que ha passat a la història per les seves galeres, va inspirar un altre Dòria, l'Andreu. Als anys seixanta, Andreu Dòria buscava un nom per batejar el seu projecte editorial. Un nom que li permetés de navegar per les tèrboles aigües de les autoritats franquistes sense que la censura li obrís una via d'aigua.I gràcies a aquesta nau, a bord de la qual el genovès va sortir airós d'infinitat d'embats, l'editorial La Galera, fundada per Andreu Dòria, ara fa cinquanta anys que marca el rumb de centenars de milers de lectors del país. Amb el pas del temps ha salvat esculls de tota mida i manera, però no ha perdut mai els objectius fundacionals: promocionar una literatura infantil i juvenil de qualitat i moderna, i estar al servei de l'escola catalana i la cultura del país. Allò que ara en diríem ser una estructura d'estat. I per mi, una editorial com La Galera –o com Edicions 62, que estava d'aniversari l'any passat–, ha fet i fa aquesta feina, que és molt necessària per arribar a ser un país amb totes les lletres. Facilitar coneixement a través de la lectura. Estarem d'acord que la identitat cultural catalana es defensa millor amb un estat propi, que les estructures d'estat han de ser útils a la població, no a l'inversa, i que una estructura d'estat fa nació i facilita el camí cap a la creació d'un estat. Una editorial, com La Galera, reuneix tots aquests requisits, perquè amb els seus llibres ens ha ajudat i ajuda a crear, ja de ben petits, una ànima lectora que genera una consciència crítica, una personalitat curiosa, actituds que preparen la mainada de llavors i la d'ara per nedar a mar obert i no ser engolits per cap corrent o cant de sirena que els vulgui fer perdre el nord. Des d'El zoo d'en Pitus i Rovelló a Les aventures de l'Elvis Riboldi o Kàrvadan, els llibres de La Galera han ofert a milers de generacions de lectors un valor que com a país hem de potenciar: tenir somnis i fer-los realitat en català , i donar-los prou aire perquè , com diu la cançó, les nostres veles s'inflin i el vent ens porti com un cavall desbocat per les ones fins allà on ens proposem d'arribar. Per molts anys!