Els joves

Tinc un amic (tinc molta sort amb els amics que tinc) que es dedica a la investigació sociològica, i que per sort per als qui el coneixem no ho fa des de la indolència o l'asèpsia. Acaba d'entregar un treball a la Fundació Bofill –que coneixerem, un cop elaborat, desprès de l'estiu–, en què, entre moltes altres coses, explica que els joves catalans d'entre 28 i 34 anys, els fills de la transició, pateixen un descens social del 39 % respecte al lloc que van assolir els seus pares.

És des d'aquesta preocupant evidència que aquesta setmana vaig tenir també la sort de conèixer una mica més per dins el projecte Futbol Net de la Fundació del FC Barcelona i valorar molt la feina que la gent de la cooperativa Eduvic, els monitors, escoles del país i membres d'aquesta fundació fan amb joves a través de l'esport. Joves en risc, des dels 10 fins als 17 anys, que a través de l'esport treballen valors. De diàleg, convivència, cohesió, igualtat (un equip no guanya si una de les noies dels equips mixtes no marca un dels gols del seu equip). I ara, a través d'un conveni amb la Plataforma per la Llengua i la implicació de col·legues impagables, han decidit apuntalar com una gran eina de cohesió i oportunitats posar en valor la llengua catalana com a vehicular en els seus projectes. El que ens queda per fer, com diu un altre amic, ho hem de fer entre tots, amb la unitat de paraules i acords. Per això m'ha molestat, i molt, la utilització demagògica que se n'ha fet, i com des d'aquí alguns hi han caigut.

Siguem pericos, bètics, madridistes, bosteros o culés, que el Barça aposti per aquesta mena d'accions és una acció que cal reconèixer. I que un suposat periodisme cavernari desacrediti la gran feina de cohesió que la llengua catalana ha proporcionat al nostre país des del temps de l'autoritarisme només demostra la perillosa toxicitat que es pretén inocular a un moment històric. Una toxicitat malintencionada que només busca desestabilitzar allò que molts continuarem volent apuntalar, i que no és res més que allò que tan bé dibuixava Candel sota la definició d'“un sol poble”.