El VAO esdevingut VEO

El carril VAO (via d'alta ocupació) havia de ser la cirereta de la xarxa viària de Barcelona. Estava pensat perquè hi circulessin cotxes amb tres o més ocupants i per facilitar el trànsit del transport públic. Volia promoure l'ús compartit de vehicles per tal de descongestionar l'autovia de Barcelona Terrassa i Sabadell, anomenada C-58. Ho escric tot en pretèrit perquè, excepte l'increment d'oferta de transport públic, el VAO ha fracassat i ha calgut replantejar-ne l'ús. Com que la utilització era escassa, tècnicament irrellevant, ara hi circulen cotxes amb només dos ocupants i, en lloc de ser un carril reversible i d'horaris fraccionats, es fa servir només per entrar a Barcelona.

Jo no passo gaire per aquesta autovia, però durant mesos vaig sentir com s'exclamaven els usuaris habituals, que no són experts, però tenen sentit comú. Bàsicament deien dues coses: que no serviria de res, perquè la nova via desembocava en trams ja congestionats, i que no feia cap gràcia patir embussos constants per culpa d'unes obres que justament havien d'evitar embussos. La inauguració encara es va retardar mig any perquè calia construir una complexa doble via elevada que després ha resultat més decorativa que pràctica.

El carril VAO, que va costar 80 milions d'euros finançats a mitges per l'empresa pública Tabasa i la Unió Europea, va esdevenir un VEO (via d'escassa ocupació). I ara què? Qui es fa responsable del nyap? Qui rescabalarà el temps, els diners i la paciència perduda dels conductors que han patit les molèsties d'unes obres innecessàries? Quan les famílies les passen magres i l'aigua arriba ja més amunt del coll, quan les retallades han traspassat les famoses línies vermelles, qualsevol despesa pública supèrflua fa mal. Però és inútil demanar responsabilitats. Els culpables deuen ser els usuaris, que no han sabut estar a l'altura d'una infraestructura tan refinada.