Imputats; de què?, fins quan?
Quasi sembla una moda o una manera de ser alguna cosa en la vida política de l'Estat. La fotografia recorda la Itàlia d'inicis dels noranta, on hi havia més polítics acusats o imputats que no pas amb biografia impol·luta i, com em deia un amic, qualsevol partit que vol mantenir aspiracions ha de tenir una bona bossa d'imputats, ja que sense imputacions no són res.
Les recents imputacions del socialista Daniel Fernández i del convergent Oriol Pujol, acompanyades de les pròpies dimissions dels càrrecs en els aparells dels respectius partits però sense deixar l'acta de diputats, han tornat a posar en qüestió la necessitat, o no, de cessar en l'exercici de la funció pública. Tant Fernández com Pujol conserven l'escó parlamentari i el sou que aquest genera. Ben argumentades, hi ha posicions de tota mena i he de confessar que jo mateix no ho tinc clar. És lícit conservar l'escó?, totes les imputacions són iguals?, es pot cessar temporalment, tot recuperant les responsabilitats aparcades si es demostra la innocència? La llista de preguntes es pot allargar fins a l'infinit, a gust del consumidor.
Conec el cas d'un dels quatre imputats parlamentaris, amb un presumpte delicte de finançament il·legal i que fa set anys que espera la crida dels tribunals. És lògic, fins acceptable, estar set anys, i més, amb la gestió del dubte? Talment, imputar no vol dir que l'acusat sigui culpable i només assenyala l'existència d'irregularitats constatables. Els jutjats estan col·lapsats, potser per manca de voluntat política, però el cas de les imputacions no pot ser aliè al mal funcionament de la judicatura. Les imputacions haurien d'evidenciar aquest darrer problema i la incapacitat del poder judicial per gestionar amb diligència una feina que és imprescindible per aconseguir la recuperació de la credibilitat política.
Ep! I encara hauríem de parlar d'un altre element, fonamental, en la conducció del reforçament democràtic, tal com és el comportament democràtic de l'elector. Quants polítics imputats s'han presentat en una llista electoral i la gent els ha votat? Casos n'hi ha a centenars, però l'exemple més clar el tenim al País Valencià, on un Partit Popular dirigit per un Paco Camps acusat d'un munt d'irregularitats més que públiques, en les eleccions autonòmiques s'apuntava una contundent majoria absoluta.
