Títols

Quan es transita pels incerts camins de la memòria els mapes agafen forma de paraula: són el títol d'un llibre, una pel·lícula, una cançó, potser un vers o el simple nom d'una persona. Al meu vell amic Heraclis, perdut durant dos dies en una muntanya grega, el va salvar segons pròpia confessió la repetició constant del nom d'una noia que ell encara enyorava. “Mirna!, Mirna!” Amb aquesta brúixola intangible el vell Heraclis va trobar el camí de tornar a casa. La nostra cartografia mental s'arrapa al potencial evocador de la paraula. Dic tot això sense ànim de marejar ningú, que avui és festa i ens hem de distreure. M'hi ha fet pensar la nova edició del Premi Diagram que de fa trenta-cinc anys s'atorga al llibre amb el títol més curiós. Val la pena recordar que gràcies a aquest premi es va descobrir l'interessant Una breu història dels tractors a Ucraïna, que potser no és el títol més atractiu del món. El títol, però, és la primera frase d'un llibre i fer-la memorable té la seva importància. A vegades pot redimir un tema trivial. Què me'n diuen de la Teoria i pràctica del pa amb tomàquet de Leopoldo Pomés o de L'art de péter, el clàssic tractat d'Hurtaut escrit per a dames melancòliques, del qual no em puc estar de recordar una de les seves màximes: “Pisser sans péter, c'est aller à Dieppe sans voir la mer.” Disculpin. Doncs bé, la història dels llibres seleccionats pel Premi Diagram inclou títols que no poden fallar. En la secció d'autoajuda n'hi ha d'irresistibles: Com viure amb un idiota, Com ser feliç tot i estar casat i, sobretot, l'imprescindible: Què dir quan parles sol. Entre els finalistes pel Diagram d'enguany hi apareixen Els gargots de Déu i l'esperat Com fer punta al llapis. Ara, jo confesso que el meu vot anirà per Estava malalt en Hitler?. El títol sembla un acudit, però es tracta d'un estudi rigorós de diagnosi retrospectiva escrit per professors eminents que demostren, ai, que el Führer estava tan sa mentalment com vostè o com jo. Hi ha títols que se't posen a dins.