Prim

A Madrid vaig ser veí del Prim. Aclarim-ho. No vaig viure paret per paret amb el general, sinó que, al costat del meu pis, hi feia estada un diputat del Prim. Un partit regionalista independent i madrileny, que tenia aquest acrònim. El seu cap d'ala, Nicolás Piñeiro, va fer fracassar una moció de censura que el seu antic partit, el PP, promovia contra Joaquín Leguina. Les trucades insistents al porter automàtic dels periodistes que el buscaven i feien sonar tots els timbres del replà me'n van fer agafar consciència. Ells buscaven el Prim i jo el tenia al costat. És el nom que aquests dies jutja els esquitxats en trames de presumpta corrupció. El veiem dia sí, dia també a la televisió escrit amb lletres d'alumini, una adreça de la capital de l'Estat.

És clar que el nom de Prim a Madrid és més que una placa. L'última que s'ha instal·lat és la que hi ha a l'espatlla del Banc d'Espanya, a tocar de la delegació de la Generalitat i de la llibreria Blanquerna.

Aquesta setmana l'he anada a retratar, que és molt millor que retratar el km 0, encara que tant un punt com l'altre ens fa patir. És obra de l'escultor reusenc Ramon Ferran, i a sota de la fesomia del general hi ha un text que recorda que aquell carrer abans es deia del Turco, i que el 27 de desembre del 1870 un atemptat va posar fi a la vida del general i president del govern espanyol. Heroi militar, insigne estadista i president del govern. I s'hi llegeix una de les seves frases: “No oblideu la sang vessada per les nostres discòrdies polítiques.” És clar que ell mateix n'acabaria vessant. Ell mateix n'acabaria perdent. Ara que s'acosta el bicentenari del seu naixement, una comissió ha investigat qui va cometre el magnicidi. S'ha arribat a dir que el van escanyar, que és una manera molt sibil·lina de fer política. Hi ha qui ho rebutja i diu que és impossible que subsistís a tres trets de trabuc. Amb les seves despulles en dansa, des de Madrid es reivindica la necessitat d'un Prim que sigui partidari de la governabilitat espanyola. És clar que, vista la seva fi, entestat com estava a modernitzar i europeïtzar Espanya, a veure qui vol ser la pròxima víctima? Si són ells els que han acabat aplicant allò de “o caixa o faixa”, que també és una frase de Prim.