Parlem de llibres

Com que comencen les vacances i els pocs recursos de què disposem ens inviten a romandre a casa, què millor que uns llibres que ens facin companyia i que ens ensenyin el que no sabem? Parlem doncs de llibres. Vull donar notícia, en primer lloc, d'un llibre de consulta extraordinari: un diccionari temàtic i fraseològic del valencià meridional (autors: Ovidi Carbonell, Josep Tormo i Jordi Colomina) que, a més de culte és divertit, perquè podem passejar per la nostra llengua i conèixer algunes formes no habituals. Es titula Tresor del valencià meridional i l'ha editat la Universitat d'Alacant. Si sabéssiu tot el que s'està fent per la llengua comuna al sud del país! Imprescindible: Una vida articulada del mestre Josep Maria Espinàs. És molt més que un recull d'articles: és una forma de veure la vida, civilitzada i elegant, i, a més, amb un compromís a la terra i a la llengua. Es pot obrir per qualsevol lloc –cosa que passa rares vegades– i fruir amb el verb alat i correcte de l'Espinàs. L'enhorabona.I el futur Estat de Catalunya? Si voleu saber-ho tot, absolutament tot sobre l'ecologia del futur immediat, cal llegir una obra cabdal: L'Estat ecològic: una proposta per a l'Estat català del segle XXI, de Santiago Vilanova, un expert que a més és un dels millors periodistes que ha donat aquest país. No us el perdeu. I si voleu xalar, recomano L'ull blau de Sibèria, del mateix Santiago Vilanova, que coneix aquest remot país i que ens hi trasllada amb una trama política amb tal habilitat que no ens deixa respirar. Literatura pura. Molt rar, trobar aquest paisatge en la literatura catalana: qui ho diu, que no som universals? Apassionant també la novel·la de Miquel Pujadó (sí, sí, un dels millors cantants catalans, impecable de veu i d'estil), El ficcionauta, on la realitat i la ficció es barregen. Si la comenceu ja no podreu anar a dormir sense acabar-la. I una delícia per a paladars satírics: Botifarra de pagès!, que escriu Lo Gaiter del Besòs, pseudònim del nostre culte company Ramon Solsona. Això sí que és humor, humor de debò! Afegiu-hi més llibres, és clar: m'he limitat a passar-vos “els meus”. Bones vacances.