Terra de revolucions

A l'excel·lent Revolucions que varen fer la Terra (Revolutions that made the Earth, Ed. Oxford, 2011), Tim Lenton i Andrew Watson ens presenten, amb la incorporació dels darrers perfeccionaments científics disponibles, la interpretació actualment acceptada de l'evolució del nostre planeta, conjuntament amb la de la vida i les seves formes a sobre seu. Allí on hi ha polèmica sobre quina és la interpretació correcta dels fets, els autors no ho amaguen i presenten les diverses explicacions proposades. El resultat és un viatge fascinant des dels inicis del nostre planeta fins als nostres dies.

La tesi central del llibre és que el nostre planeta ha evolucionat a còpia de revolucions, de canvis dràstics respecte a la realitat preexistent que, un cop consumats, han canviat molt significativament el planeta. Cada revolució s'ha basat en una innovació que ha permès, en últim extrem, processar i retenir una proporció més gran de l'energia disponible, que fonamentalment ens arriba del Sol, permetent així l'aparició de nous sistemes, més productius i de complexitat superior a la preexistent, i ha requerit, en paral·lel, un augment del reciclat de tots els elements necessaris per a la generació de matèria viva. En altres paraules, més energia retinguda vol dir més energia disponible per a la generació de matèria viva, però, per a què tal cosa pugui passar, cal que, alhora, hi hagi a l'abast de la mà els elements químics necessaris per a la vida, perquè tanta nova vida possible es pugui realment generar.

El llibre postula les següents revolucions: l'origen de la vida; l'establiment dels primers ecosistemes, basats en l'energia procedent de volcans submarins; l'establiment de les primeres biosferes basades en fotosíntesi sense oxigen; l'aparició de la fotosíntesi generadora d'oxigen, potser la més difícil i impactant de totes les revolucions, i, finalment, l'augment de la complexitat de les formes de vida, amb organismes multicel·lulars, possibles gràcies a la major energia disponible. Cada revolució ha arrencat de la biosfera preexistent, i no hauria sigut possible sense els avenços que la revolució precedent havia aportat. A tall de referència, la biosfera existent al final de la darrera revolució, la d'ara, és capaç de retenir més d'un miler de vegades l'energia que podia retenir la biosfera inicial, quan només es podia capturar energia dels volcans submarins. I per a l'existència d'organismes multicel·lulars complexos com nosaltres, cal molta energia disponible.

Totes aquestes revolucions, però, han sigut qualsevol cosa menys suaus i, a causa de les alteracions que han imposat al planeta, han comportat enormes oscil·lacions i períodes transitoris en què moltes coses han anat cap per avall fins que el sistema s'ha estabilitzat sota les noves condicions. Com a referència, val la pena meditar l'autèntica extinció massiva d'organismes acostumats a atmosferes sense oxigen que va provocar l'augment progressiu a l'atmosfera de l'oxigen que a nosaltres ens és indispensable. Fou com si a nosaltres se'ns omplís gradualment l'atmosfera de clor, absolutament letal per a nosaltres. El llibre s'interroga sobre si la raça humana, amb el seu augment de l'energia processada, també constitueix una d'aquestes revolucions, o bé serem simplement un experiment fallit i una anècdota més en l'evolució del planeta, i completa la seva anàlisi amb una dissertació i exploració sobre quins són els tres possibles camins oberts davant de la raça humana i del planeta, els quals analitzarem en un proper article.