Opinió

La columna

L'esperit d'Assís

Quan vaig anar a Assís, el 1965, Joan XXIII feia dos anys que era mort, però em van mostrar devotament el lloc precís on s'havia agenollat davant la tomba de sant Francesc. Una fotografia donava fe d'aquell dia de 1962 en què, amb un gest inesperat i trencador, el papa Joan havia pujat al tren, havia viatjat fins a Assís, havia enfilat els costeruts carrers de la ciutat i havia arribat al cim conegut com Il Paradiso on s'alça la gran basílica decorada per Giotto.

La vinculació del nou papa amb Francesc d'Assís connecta amb aquell viatge llampec de Roncalli, cinc dies justos abans d'inaugurar el Concili Vaticà II. Allà dalt va parlar del Franciscus pauper et humilis, l'home que, despullat literalment dels vestits, va viure com un pobre enmig d'una societat opulenta. El sant pare va dir: “No és pas als savis i als vanitosos a qui s'ha promès el regne dels cels, sinó als innocents i als petits. La saviesa humana, les riqueses materials, el domini incontrolat, tot allò de què el món s'enorgulleix i s'alimenta sota diversos noms –fortuna, grandesa, potència i prepotència–, tot s'atura i es trenca davant del missatge de Jesús.” Ara també el papa Francesc, en la seva homilia inaugural, ha dit que “l'odi, l'enveja i la supèrbia embruten el món”, que “el veritable poder és el servei” i que cal “acollir amb afecte i tendresa sobretot els més pobres, els més febles, els més petits, que sovint es troben a la perifèria del nostre cor”. El papa Joan, invocant el Cantico delle creature del Poverello, va recomanar “l'ús moderat i prudent de les coses belles i bones de la creació, útils per a tothom i exclusives de ningú”, i el papa Francesc, amb llenguatge d'avui, ha reclamat la protecció del medi ambient, amenaçat pels signes de la destrucció i la mort.

Hi ha un lligam secret, doncs, entre Roncalli i Bergoglio? En un dels meravellosos frescos pintats per Giotto a Assís, sant Francesc sosté amb la seva espatlla un temple que està a punt de caure. La tradició diu que va sentir la veu de Jesús: “Va, Francesco, e ripara la mia casa que va in rovina.” Sembla com si aquests dos papes, separats per mig segle d'història, també haguessin sentit la mateixa veu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.