de set en set
Descapitalitzar
Què dirien alguns dels ferotges anticomunistes que van edificar la Guerra Freda i ara són sota terra si poguessin ressuscitar i veiessin l'espoli legal que el sistema ha decidit imposar per primera vegada als fins ara sagrats dipòsits bancaris? Decomissar el 40 per cent de les imposicions bancàries superiors als 100.000 euros –l'exemple xipriota que segons la troica comunitària haurem de seguir tots els que fem la cua del rescat– no és atemptar contra la propietat privada? Ara que el capitalisme ha decidit devorar els seus propis principis, hi ha preguntes que es contesten elles soles. Mentrestant, els ciutadans que ens pensàvem que Europa era un ideal ara descobrim que en realitat era una ratera i a la cara dels nostres polítics tan sols hi trobem una expressió igual d'òrfena que la nostra. No, no sabem què dirien els vells anticomunistes, però sí sabem què diuen els pensadors actuals, alguns dels quals fins fa quatre dies mal comptats consideràvem poc menys que il·luminats i ara, en canvi, a la vista dels vertiginosos esdeveniments econòmics, piquen a la porta reforçats i carregats de raó. Com el filòsof Gianni Vattimo, pregoner incansable de les virtuts d'allò que ell anomena “comunisme dèbil”, és a dir una alternativa no dogmàtica, sense essències absolutes, que busqui de debò una societat més equitativa alliberada del domini implacable dels banquers. Paraules aparentment buides però que adquireixen sentit quan s'aporta l'exemple d'alguns països llatinoamericans que, malgrat les pressions en contra dels Estats Units, han aconseguit gestionar la seva riquesa i socialitzar la sanitat i l'educació. És clar que tot això ens porta a una altra pregunta que es contesta sola: és aplicable aquest nou horitzó a la nostra vella Europa?