Ben fet

Si voleu menjar pa de poble heu d'anar a Barcelona. Vivim aquesta paradoxa que ha fet girar la torna. Abans la gent de la capital es refugiava els dies de lleure als pobles i poblets de Catalunya, i tornava a casa carregada de productes de la terra, i algun pa de pagès, d'aquells ben encrostonats, que no s'estoven al cap de dues hores d'haver-los comprat. La modernitat accelerada ha acabat duent als pobles un gruix de malentesos. S' ha estès arreu el que en diríem pa de benzinera allà on abans hi havia pa fet amb tot el temps del món. L'aroma sol del pa acabat de coure et feia mastegar en ple carrer, llesca, molla i crosta: la simfonia de les molles. Sé que sóc injust perquè a molts forns la resistència al pa maquinat primer i al precongelat després ja permetia trobar la manera de fer perduda. Però és a Barcelona on tota una fornada (és clar) de joves forners ha aixecat la bandera de la qualitat i diversitat d'oferta, i que de retruc ha fet tornar als orígens, a la feina ben feta. És la pregunta que ens fem sempre que anem a França, com s'ho fan per tenir el pa i els croissants tan bons, si les receptes són universals? I ara Barcelona és la França xica pel que fa al bon pa.

Tornar a la manera de fer antiga és clau d'èxit. En música aquesta setmana ha passat el mateix. Un veritable ídol de la música antiga ha vingut a dir missa a l'Auditori de Barcelona. Sir John Eliot Gardiner, i els seus The Monteverdi Choir i English Baroque Soloists. La missa en si menor de Bach que pastada per aquest director genial de 70 anys feia remoure esperits i ànimes dels espectadors com pocs ho saben fer. Del silenci absolut a l'entrada precisa de tenors i sopranos joves antics. I l'orquestra, amb clavicèmbal, orgue positiu, i oboès. D'aquests l'ampostí Josep Domènech. Professor a Girona i Tolosa, intèrpret amb Savall i Suzuki entre molts d'altres. Domènech acostant-nos Bach, fet a l'antiga. Amb un so riquíssim en matisos, amb pianíssims tallant la fusta de l'Auditori. Música feta amb la calma i el neguit que trobem també en una bona llesca de pa cruixent. És allò que abans teníem tan present que vinculava feina ben feta, futur i país.