Empordanesa

Diumenge Manuel Cuyàs feia l'article sobre els ‘dies potents', mitja dotzena marcats al calendari. La consuetud dóna a aquests jornals fes-tius incidència social i en Cuyàs en parlava perquè el diumenge de Pasqua n'és un. I vet ací que el diari del mateix dia també m'ho va semblar, de “potent”: portava un cistellat, sobretot per a un empordanès, d'esdeveniments notables. De vegades els diaris no tenen gaire tall, majorment els de dies com els prepasquals o els que van de Nadal a cap d'any, però El Punt Avui del 31 tenia molta nyama. Ens acarava, als figuerencs, a la nòmina d'edificis públics tancats de temps ençà i pendents de reforma; diners morts que esperen diners vius (restauració, adaptació...) que si no van venir amb el totxo... A Figueres la situació inevitablement recorda el pas a nivell de la carretera de Roses: hi ha algú, avui, que no vulgui fer riure, que s'atreveixi a pronosticar el seu soterrament? Empantanegats el Casino, la sala Edison, la Cate, la plaça de toros, la casa de Dalí...; només als Caputxins, mig enllestits, s'hi faran més obres (abans podran ser visitats els cinc propers dissabtes). L'escalenc Mon Marquès dóna el seu arxiu sobre mestres republicans exiliats a la UdG. Em satisfà personalment, i perdonin la particularitat, perquè entre els 550 ensenyants estudiats hi tinc la tia àvia Joana Colom, un mite en el meu espai tribal; exiliada a Rússia, a la seva filla i cosina meva, encara avui li fem explicar els bombardejos de Stalingrad que va veure ‘en directe' als set anys. L'empordanès Josep Valls –no s'estranyin: el garrotxí té doble nacionalitat, consolidada al llarg de cap a mig segle– ens fa somriure una vegada més: present a la trobada de caps visibles dels jubilats, donada la mitjana d'edat del meeting, diu que hi va detectar molta... bufera, que si més no rima amb allò altre. A Bàscara per acompanyar els talls de carretera han produït una veritable galeria de pancartes de lluita a base de pensaments breus i incisius sobre els camions, les autopistes, el conseller... I a Bellcaire fa trenta anys que representen Bandera de Catalunya; trenta temporades refent l'obra d'Esteve Albert i Corb sobre els orígens d'aquest país, amb el castell de fons i escenari, com en fa la muralla d'Essaouira a l'Otel·lo d'Orson Welles o en farà aquest estiu la fortalesa de Masada del desert de Judea a l'Aïda de Verdi. Tot això deia el diari diumenge; dissabte a la redacció només hi devien quedar periodistes empordanesos: tots els altres eren a passeig amb Xevi Sala pel camí de ronda de s'Agaró.