Artur Mas no cedeix
Era la nit de les eleccions catalanes del 25 de novembre passat i personalitats polítiques de l'entorn convergent i la seva parròquia es miraven de reüll. Estaven decebuts pel resultat i esperaven angoixats que Artur Mas sortís al balcó de l'hotel per anunciar que cedia en les seves pretensions independentistes. Fins i tot alguns pessimistes creien que dimitiria i convocaria un congrés extraordinari del partit. No va succeir cap de les tres suposicions: ni va dimitir, ni va convocar res, ni tampoc va cedir ni un pas en les seves intencions anunciades en campanya de convocar una consulta i fer una transició nacional cap a la independència.
Al cap d'uns dies, el president va convocar la premsa en una seu solemne: la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. La majoria de les preguntes anaven encaminades a saber si cediria en les seves pretensions en favor de la sobirania catalana. Va dir “solemnement” que “no”. Va avisar que el camí seria llarg i feixuc, però que no pensava cedir a la pressió del govern espanyol, que li demanava que renunciés a engegar el camí cap a la independència. El mateix va passar en el discurs de la seva proclamació, en el debat d'investidura al Parlament i, fins i tot, en la seva primera entrevista amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Llavors, els dubtosos de la sobirania van intuir que, a la sortida de la Moncloa, Artur Mas canviaria el rumb del seu viatge a Ítaca. Intuïen que Rajoy el seduiria i li faria rebaixar les seves intencions, com va succeir en moments històrics de l'encaix entre Catalunya i Espanya en entrevistes que van celebrar els presidents espanyols González i Aznar amb el president català Jordi Pujol.
Mas no ha canviat el rumb del seu objectiu. No s'ha desviat, tal com ha quedat plasmat aquesta mateixa setmana a la conferència de premsa per valorar els cent dies de govern. Artur Mas vol tirar endavant la consulta, tot i que reconeix que la situació és d'emergència i deixa l'autogovern en estat de supervivència. Després de cent dies de govern dubto que Artur Mas vulgui cedir. Abans ho farà el seu entorn, els seus socis d'Unió Democràtica o, per desconfiança política, el seu aliat en temes independentistes, el grup d'ICV-EUA.
Des de fa més de cent dies que la política catalana gira al voltant de saber quan i com Artur Mas es rendirà. Ara podem tenir el convenciment que no ho farà. Tot i que si no va ràpid aquest procés serà cruspit per les retallades, per la situació d'emergència i per la supervivència, i llavors no caldrà que ningú s'abaixi els pantalons...
