Divagacions de palau

Llegeixo en un diari que la coronació a Holanda del príncep Guillem Alexandre i la seva esposa, l'argentina Máxima Zorreguieta, el dia 30 valdrà onze milions d'euros. Bé, no serà exactament una coronació, perquè al país neerlandès els reis no són coronats, sinó investits del poder reial, però com que el nom de la cerimònia no té res a veure amb les despeses, la suma invertida en els fastos segueix semblant-me, ateses les actuals circumstàncies econòmiques que es viuen a Europa, un insultant despropòsit. En alguns països d'aquest nostre continent, i en algunes illes adjacents, també, això de la monarquia és un luxe retòric heretat d'èpoques tanmateix llunyanes, que ni el pas del temps ni les revolucions ni els avenços socials han alterat en allò que la fa més onerosa, el seu manteniment. És cert que ara el rei regna però no governa, i que la seva missió, a més d'exercir de cap d'estat en el sentit de representar-lo, consisteix a presidir solemnitats, tenir-ho tot pagat i felicitar el Nadal als ciutadans, que no els seus súbdits, a través de la televisió.

Al Regne Unit, fa anys i panys que ocupa el tron la reina Elisabet II, i xoca força la devoció que desperta entre els britànics, sobretot si són anglesos. Veure les manifestacions de simpatia que li demostren els londinencs cada cop que surt del palau de Buckingham dalt d'una historiada carrossa, envoltada de guàrdies a cavall vestits amb un uniforme que sempre em sembla de gala i amb aquells altíssims barrets de pell negra, és tot un espectacle. I veure-la també obrint l'any parlamentari, llegint el programa polític del govern de torn i portant aquella històrica corona i aquells atributs d'ermini, seda i velluts, davant els membres de la Cambra dels Comuns, una vertadera representació reialenca, digna dels temps d'Enric VIII. Suposo que els munts de lliures esterlines que deu comportar el pagament de tantes i tan inamovibles tradicions també forma part del patrimoni àulic de la Gran Bretanya.

Pel que fa al regne d'Espanya, més aviat discret en qüestions de pompa i circumstància, ara resulta que hi havia moltes sorpreses sota les catifes de La Zarzuela, un palau sense pretensions al qual només hi falta, al costat de la porta d'entrada, el distintiu d'habitatge de protecció oficial. Però no us les revelaré, les sorpreses, perquè surten a tots els diaris.