L'obra social

L'obra social de la PAH ha alliberat un bloc de pisos a Salt. L'ha alliberat de la ineptitud i de la vergonya de mantenir deshabitats quinze habitatges per estrenar en el país dels desnonats i dels bancs desnonadors rescatats amb recursos públics. L'ha alliberat i li ha tornat a donar sentit, que és una cosa essencial en qualsevol existència, fins i tot en l'existència d'un bloc de pisos. L'obra social de la PAH, que també en deu ser l'ànima, és ja una obra considerable. Ha recuperat la dignitat dels desnonats, als quals, no sé si ho recorden, havia abandonat tothom. Tant els que els culpabilitzaven per imprudència, imperícia o anhels excessius com els que els contemplaven amb la commiseració amb la qual es contemplen les víctimes d'un huracà. Ha guanyat una enorme superioritat moral mostrant el rostre humà dels afectats i denunciant les injustícies, les corrupcions, les parcialitats, les vulnerabilitats, les complicitats obscenes entre poders polítics i econòmics, i les rateres d'aquest model fet a mida dels poderosos. Ha pressionat les entitats bancàries com mai ningú ho havia fet al món lliure, ha aturat desnonaments, ha situat les accions de les forces policials davant la seva pròpia consciència i de la consciència pública. Ha instal·lat a tot el país un estat d'opinió i d'indignació determinant per influir en les resolucions d'alguns jutges. Ha convertit la crisi de les hipoteques en l'estafa de les hipoteques i ha debilitat i derrotat les argumentacions de bona part de la cort habitual de tertulians i especialistes que, d'entrada, als afectats, no els oferien ni aigua.

Ha aconseguit una xifra impressionant de signatures per impulsar la ILP i ha fet trontollar la majoria absoluta dels populars i la seva solidesa parlamentària. I encara més: en aquest context, després que la relatora de l'ONU sobre habitatge i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea abonessin les seves tesis i les seves denúncies, ha aportat les proves indiscutibles d'algunes victòries en la història de pèrdues i regressions que és la història de la crisi, i ha aconseguit situar els instruments de la mobilització i la desobediència civil com a opcions a considerar per bona part de la societat, absolutament decebuda per la inoperància dels canals de representació democràtica i les lògiques d'un sistema polític degradat. Al peu del bloc de pisos saltenc alliberat, a la roda de premsa convocada per la PAH gironina, hi havia càmeres i micròfons pendents d'en Mamadou i de la Yolanda, que ens mostraven el seu relat de caigudes i acorralaments reconvertit en voluntat de combatre i d'aixecar-se de nou. I també, amb aquell punt d'emoció que sempre suscita la solidaritat, ens van oferir el testimoni d'en Francesc, que ens va explicar que ell no és un afectat directe, però que no vol viure en una ciutat plena d'edificis buits i gent sense casa. Tot això forma part de l'obra social de la PAH, que no només ha dignificat els desnonats, sinó tota la societat, a vegades tan adormida.