Operació Roca
L'advocat i expolític Miquel Roca i Junyent exercirà la defensa de Cristina de Borbó. Aquesta notícia, coneguda la setmana passada, a banda d'una lectura tècnica en clau jurídica i judicial (en la qual no entrarem), té una lectura política, en clau divulgativa.
Miquel Roca va deixar de ser un polític per passar a ser un expolític a mitjan de la dècada dels noranta, una època que queda molt lluny per a molts lectors. Podríem dir que en la seva carrera política no va tenir èxit electoral, almenys en dues temptatives principals: l'una, la de l'operació Reformista (també coneguda com a “operació Roca”), a mitjan dels vuitanta, un intent frustrat de construir una alternativa al bipartidisme PSOE-Alianza Popular; i l'altra, a mitjan dels noranta, també frustrada, la de desplaçar l'alcalde olímpic de l'Ajuntament de Barcelona. Tampoc no va tenir èxit Roca en la gran temptativa política, no estrictament electoral, de la seva carrera política: la batalla per la successió de Jordi Pujol. El pujolisme va matar el roquisme, i Miquel Roca se'n va anar a fer d'advocat i va fundar el despatx Roca i Junyent, de molt bona reputació i actualment amb sis oficines, una de les quals a Xangai.
El gran èxit polític i l'anomenada de Miquel Roca, tanmateix, li vénen de finals dels setanta, principalment perquè va ser ponent de la Constitució Espanyola (també va ser-ne de l'Estatut). En un estat que ha acabat confonent “democràcia” per “Constitució” i que ha elevat la Constitució a la categoria de catecisme polític, no ha d'estranyar a ningú que Roca, un dels set “pares de la Constitució” (actualment només en queden tres), hagi quedat assimilat en l'ideari popular amb la Constitució mateixa.
Quan Roca va ser “pare” (de la Constitució), Cristina de Borbón era una nena de catorze anys. Però Cristina és filla de la Constitució, si més no, en la mesura que la Constitució va fer renéixer la monarquia (nascuda en primer part del ventre del franquisme). Qui ho havia de dir que avui, trenta-cinc anys després, el “pare” hagi de defensar la “filla” en els tribunals. És clar que no podia ser d'altra manera: qui millor que un pare per defensar una filla?
La segona operació Roca apunta a l'èxit que repari el fracàs de la primera. Independentment de l'encert en la tria del bufet Roca Junyent, que garanteix l'excel·lència jurídica i judicial, la corona ha fet una jugada mestra de cara a l'opinió pública: la d'embolicar en un mateix paquet l'advocat defensor, la Carta Magna i la imputada. I plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat.