Horitzontals

De més jovenet la Lui em va fer sentir el tacte del paper setinat. Passar fulls admirant cossos femenins, fimbrejants. Beneficis col·laterals de l'Estat del benestar que ens arribaven com un miratge des de França. Amb la democràcia, a més de les versions espanyoles del Playboy o del Penthouse, l'Interviú va ser la versió pròpia, malgrat que el gramatge del paper no era el mateix, d'aquestes revistes que retraten cossos nus, i realitats sòrdides.

I enmig de la sotragada del quiosc, i en època de vista cansada, costa més de cridar l'atenció. La Marisol s'ha fet gran, i la Sara Montiel s'ha mort. Però per deu milions d'euros, que sembla una xifra curta tenint en compte les que es remenen per Suïssa, l'Interviú ens ha tornat a situar en posició de sortida. Un horitzó alliberat del neguit independentista a força de subvencionar, via CNI, aquells que hi opinen en contra. D'això se'n diu eines d'estat. Una mica matusseres i inquietants, sobretot perquè demostren l'alt grau de desconeixement de Catalunya. Si fins tenim capacitat de crear anticossos polítics propis sense aquestes operacions horitzontals.

És clar que mentre escric això se m'acut que, si hi ha diners per crear un clima d'opinió en contra de la independència, potser també hi ha vies per finançar projectes polítics, i moviments ciutadans en la mateixa línia. Ves quin acudit.

La caixa d'eines de l'Estat espanyol té de tot. I aquesta setmana ha lluït com en una fira de mostres. Des de les tenalles del Tribunal Constitucional rifant-se les declaracions del Parlament, fins a la broca del TSJC perforant una vegada més amb això que diem que és tan fràgil: el sistema escolar català. Deu ser allò que en diuen diàleg, i de la necessitat d'establir ponts per sortir d'aquesta tensió, d'aquest bloqueig de relacions entre Catalunya i Espanya.

Potser a hores d'ara el president Mas ja s'ha reunit en secret amb Cayo Lara, acompanyat de Joan Herrera, i fins amb Rosa Díez, ajudat d'Albert Rivera. Però que no s'hi escarrassi, que a la caixa de les eines de l'Estat espanyol encara hi podem trobar cinta aïllant: que Defensa no sancioni el general que va propugnar un cop perquè la pàtria és anterior i més important que la democràcia. Quin horitzó!