Salvem els ous

La qüestió és aquesta: o salveu els ous o haureu de salvar –a corre-cuita– els mobles. I m'explico. Fa 14 anys rodons, clavats, pels volts de Sant Jordi del 1999, el degà dels jutges de Girona d'aquell moment, Carles Cruz, ho va fer públic: un decomís d'una operació policial de l'octubre de 1996 a Lloret de 4.000 peces de roba de marca falsificades havia arribat a Algèria, als camps de refugiats sahrauís, i no va ser destruït, tot i que era el que es feia habitualment.

Va ser iniciativa del magistrat del jutjat penal número 2 de Girona, Amador García Ros.“Quan vam veure aquella estesa de roba, nova i de qualitat, vam pensar que era una llàstima haver-la de cremar.” Òndia, la consciència!

García Ros va fer tots els passos necessaris per salvar la roba: va posar-se en contacte amb els representants espanyols de les marques originals, va arribar a un acord amb aquestes per distribuir la roba fora del territori de l'Estat mitjançant una ONG, per evitar que fos comercialitzada; el magistrat va trucar a la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines, i aquesta va actuar de pont amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que va ser qui fa fer arribar finalment aquesta “aportació solidària” a qui podria necessitar-la i utilitzar-la. L'escola 27 de febrer, dels camps de refugiats del sud d'Algèria, a Tindouf.

El jutge García Ros va confessar a la premsa que “tots els funcionaris del jutjat número 2 van participar-hi arrencant les marques falses de la roba i col·locant-la en quaranta caixes”.

El degà Cruz va confirmar que amb aquesta mesura “en lloc de destruir el material, es fa ús d'una facultat que hi ha a la llei, i és que el jutge pot decidir què se n'ha de fer del que s'ha decomissat”, tot i que es va queixar públicament que aquest tipus de mesura depengui de la voluntat del magistrat o magistrada corresponent. “La llei, que és de 1976, hauria de ser més explícita”, va dir, i hi va afegir que hauria d'incloure concretament la destinació d'aquesta mena de material a una ONG.

Cruz va reblar el clau: a partir d'ara aquesta opció judicial que evita la incineradora es durà a terme en tots els casos que sigui possible a l'àmbit del jutjats de Girona.

Benvolgut/da, degà dels jutges de Girona, Hugo Novales, i jutgessa de Figueres, Cecília Fernández. Tenim ous decomissats, 31.666,66 dotzenes (periòdica pura). Tenim una ONG, el Banc dels Aliments de Girona. Tenim una demanda, i una necessitat. Però, tenim magistrats solidaris i conscients, com ara fa una dècada i mitja? O tenen massa feina desnonant, testicularment? Una resposta per escrit seria d'agrair: perquè, o salveu els ous o perillen els mobles.