Anna Karènina

Arran de la pel·lícula acabada d'estrenar, s'escau de parlar del personatge creat per Lev Tolstoi. Des que es va publicar la novel·la, l'any 1877, moltes generacions l'hem llegida i, a més a més, se n'han fet quatre versions al cinema. No cessa la fascinació vers aquesta dona que en el segle XIX té la mala sort d'enamorar-se fora del matrimoni. Per l'amor a un home que no és el seu és apartada del fill i perd l'honorabilitat, la posició social i, finalment, la vida. Es tracta d'una història que actualment no es donaria, ens diem. Els canvis en la moral admeten que una dona abandoni el marit per formar una nova parella, tal com un home pot fer-ho respecte de l'esposa. Ningú, llevat de casos molt particulars, no els ho retreu ni a l'un ni a l'altra. Res no impedeix a la mare de seguir al costat del seu fill. Aparentment, hores d'ara, una Anna Karènina no podria ser inventada com a protagonista d'una novel·la realista. No obstant això...

Massa vegades hi ha excepcions que desmenteixen la suposada llibertat de les dones. A l'Estat espanyol, en només tres mesos de l'any 2013, disset dones han estat assassinades per la seva parella o exparella. En el segle XXI, no en el XIX. Què fa que a l'imaginari masculí la dona continuï apareixent com una propietat? No en tots el casos, sortosament, però sí en molts, fins al punt que alguns arriben a matar. Inclús són capaços de fer-ho davant dels fills que tenen en comú, perquè llur egocentrisme anul·la tot sentiment amorós.

El rus Karenin turmenta l'esposa infidel privant-la del fill, la societat blasma l'adúltera, la mare de l'amant intriga per casar el fill amb una altra dona i l'Anna, desesperada i gelosa, es lleva la vida, la seva, no la d'un altre. En la ficció de Tolstoi, ningú no és tan possessiu i egoista com per assassinar. Tanmateix, entre nosaltres la violència masclista assoleix graus extrems. Cal que ens prenguem més seriosament l'educació dels nois, que no és sols l'escolar sinó també la familiar i la de la cosmovisió social.