Un procés visionari?
Des de la taula de Jaume Barberà, en el seu singular espai a la televisió catalana, Teresa Forcades i Arcadi Oliveres ens sorprengueren anunciant la crida a una plataforma que porti a un procés constituent, amb un primer acord ampli de les esquerres nacionals per articular una candidatura unitària en les futures eleccions al Parlament. Els dos líders socials esdevenen impulsors del procés i signen un manifest fundacional, amb deu punts referencials del que hauria de regir la hipotètica Catalunya independent. Forcades i Oliveres es comprometen a impulsar i treballar en el projecte, tot i que no en volen ser els líders i ni tan sols volen figurar en una possible futura candidatura electoral.
D'un temps ençà estem immersos en el debat sobre la independència catalana i són importants totes les aportacions que es puguin fer en aquest camp. Amb tot, la realitat demostra que avançar en el projecte d'exercir el dret a decidir i, molt més, crear una vocació col·lectiva cap a la independència és una tasca costeruda en què manquen moltes complicitats col·lectives. I en el procés, els primers que s'han de comprometre són els partits catalans, moguts per interessos diferents i projectes divergents, però amb el necessari acord comú de treballar pel que sigui millor per al país.
L'evidència demostra que és molt necessària, fins i tot imprescindible, la pressió de la societat civil i dels moviments socials independents. Ara bé, ha arribat el moment d'altres plataformes electorals? Hi ha espai per a una nova proposta radical d'esquerres? Té futur l'intent d'aglutinar els antisistema en una proposta electoral? I, encara, és el moment de plantejar un programa electoral amb propostes socials i econòmiques absolutament rupturistes?
Qualsevol aportació al debat sobre el futur de Catalunya ha de ser benvingut i cal valorar-lo i seguir-lo amb atenció. Segur que Forcades i Oliveres intenten aquesta aportació i ho fan sentint-se obligats davant un sector important de la nostra societat que no se sent representat per l'actual organigrama polític, però, en un moment extremadament difícil, potser cal ser realista i deixar les utopies per més endavant, quan hàgim assolit, si ho aconseguim, una primera definició del que volem ser quan siguem grans.
