Financem la merda

No calia que l'Interviú expliqués com actuen els serveis secrets espanyols per atallar la via independentista. I no calia tampoc que el subdirector de la revista en donés més detalls, com l'interès per aconseguir de la plantilla del Barça una declaració d'amor a Espanya. Ningú no dubta ja que a les clavegueres de l'Estat es treballa a preu fet per sembrar la malfiança entre l'electorat i que arribi a la conclusió que tots els polítics són uns xoriços i que els que reclamen la independència ho fan per repartir-se entre ells el tros de pastís català que va a parar a Madrid.

En un estat constitucional el clavegueram és constitucional. Encara que la merda que hi circula obligui a transitar-hi amb màscares, és merda de la bona, de qualitat, patriòtica, amb l'inequívoc segell de la marca Espanya, que és un eufemisme de madre patria. I totes les operacions secretes o explícites que apunten contra la Catalunya revoltada les paguem entre tots. No solament aportem més diners que ningú a l'Estat, no solament no ens quedem de pèl a pèl mentre Madrid promou uns Jocs Olímpics en plena crisi econòmica, sinó que amb els nostres diners també financem la merda que ens persegueix per terra, mar, aire i clavegueres.

Més que saber com treballen –dono per fet que les regles de joc i el joc brut són una mateixa cosa–, tinc curiositat per conèixer les llistes de les persones que deuen considerar enemics públics, persones a les quals s'ordena seguir, espiar, controlar, pressionar i, si cal, fer la vida impossible. Tampoc no tinc cap dubte que aquestes llistes cada dia són més llargues i les tenen sempre actualitzades perquè han d'estar a disposició dels militars per si de cas. Són les famoses llistes de persones neutralitzables, una paraula que, per experiència, ens posa els pèls de punta. La festa d'una possible intervenció militar contra Catalunya també la paguem nosaltres.