La dama de filferro

Tota la pompa una mica rovellada de l'imperi britànic es va desplegar a Londres amb motiu del funeral per Margaret Thatcher, l'exprimera ministra traspassada el 8 d'abril als 87 anys.

Els partidaris de les polítiques de Thatcher la qualifiquen com una figura cabdal, situant-la a l'altura de forjadors de l'imperi com ara Robert Clive, cabdal en la conquesta de l'Índia; Stamford Raffles, que va incorporar a l'imperi el control dels estrets de Malaca i la ciutat de Singapur, i Winston Churchill, que va liderar el país davant de l'agressió nazi el 1940.

Per als seus detractors, Thatcher va ser una figura nefasta, fins al punt que la seva mort ha tornat a posar de moda una cançó de la pel·lícula El mag d'Oz (1934) que porta per títol The witch is dead (la bruixa ha mort).

Thatcher va deixar irreconeixible el país que va governar durant onze anys, entre 1979 i 1990. Va posar fi a l'igualitarisme sorgit de la segona postguerra mundial, va deteriorar l'estat del benestar, va trencar la influència dels sindicats, va privatitzar multitud d'empreses públiques, va afavorir les elits econòmiques i va crear importants diferències socials. En l'àmbit exterior, la seva reconquesta de les illes Falkland (Malvines) envaïdes per l'Argentina va restaurar el Regne Unit com a poder militar global, i a més es va vincular a les aventures bèl·liques nord-americanes al Golf, l'Iraq i l'Afganistan.

Les seves polítiques, però, també tingueren un revers tèrbol. Va portar a l'atur i la desprotecció milions de persones, especialment joves, va afavorir l'aparició d'una classe alta arrogant i indiferent i ella mateixa va mostrar una marcada indiferència pel destí dels menys afavorits, als qui considerava febles. Malgrat el sobrenom de la dama de ferro, Thatcher passarà a la història com la dama de filferro, dura però sense gruix, i plena d'arestes.