Fages i el zoològic

De les fotos habituals que inclouen el Carles Fages de Climent de cap a les acaballes, n'hi ha tres que ensenyen la considerable relació que va mantenir amb els pintors i a més defineixen una part de l'espai humà i amical dels darrers anys de vida del poeta (l'altra l'omplen escriptores: les Vayreda, Guasch, Nierga...). En una, Fages, encara pletòric, amb ulleres de sol, seu en companyia de Dalí i de Josep Martí Roca a la terrassa de Portlligat. En la segona, l'escriptor, malalt, en pijama, està voltat de pintors: Olga Torres, Joan Sibecas, Rosa Genís, Miquel Duran, Lluís Vayreda, Antoni Sala Herrero i Miquel Capalleras. El tercer retrat és de l'enterrament de Fages: porten el bagul dos homes que ja hem vist en les dues vistes anteriors: Joan Sibecas, pintor i amic íntim del poeta, i Josep Martí Roca, l'altre amic que el va acollir a la seva fonda i que exercia d'oficiant entre l'un i els altres. He proposat aquestes tres fotos perquè circumscriuen el triangle mínim de la intimitat humana i artística de Fages; si obrim més l'objectiu d'aquella segona meitat dels seixanta hi veurem Evarist Vallès, Joan Felip Vilà, Olga Torres, Meu Massot, Joan Massanet, Joan Cos, Rafael Manzano, Josep Ministral... I el poeta treballà amb aquests pintors. El 1961 posà rodolins a l'Auca de Gala i Dalí en ocasió de l'homenatge que Figueres va fer al pintor, i el 1964 Fages va homenatjar-lo al seu Celler d'en Climent de Selva de Mar; el 1966 Evarist Vallès va il·lustrar l'Himne nou a l'Empordà i Joan Felip Vilà va fer el mateix amb l'Auca del Sabater d'Ordis; el 1967 Joaquim Bech de Careda posà els dibuixos per a l'edició de Vila-sacra, capital del món... Evoquem aquests fets de fa mig segle perquè edicions El Brau de Figueres acaba de publicar Zoo (avui dimarts es presenta al Museu del Joguet), un bestiari inèdit de Fages que compongué en aquests anys fent companyia a Miquel Capalleras, un dels pintors que hem citat més amunt. Capalleras faria els dibuixos d'una sèrie d'animals dels que en aquells temps hi havia al zoo de Barcelona i Fages els prendria d'esquer per elaborar el poemari. Les bestioles versificades van ser finalment 105 i els dibuixos que arribà a fer Capalleras, 55; potser ni tan sols els havia de fer tots, o –poc probable– s'han perdut, o, un cop fets els dibuixos, Fages va escriure cinquanta composicions més... Això darrer podria ser versemblant perquè, d'algun dels animals, n'hi ha dues, tres i fins a sis versions literàries que fan un total de 135 poemes publicats. En fi: aquest vespre n'acabarem de parlar.