Les arrels dels llibres

Quan s'acosta Sant Jordi, surten llibres de sota les pedres. Si ets autor i vius en una cultura minoritària com la nostra, t'has d'implicar molt, perquè l'espai de moviment és el que és; en contraposició, es publiquen moltes obres, encara que en la majoria de casos disminueixi el tiratge d'edició. El resultat és una gran diversitat de publicacions que alimenta un mercat en recessió, perquè els llibres –igual que els CD de música– s'enfronten a la realitat imparable de la pirateria digital. Un conegut em pregunta si els autors guanyem més amb l'edició de paper o amb la digital. “La primera”, dic. Tinc la sensació que l'era tecnològica ens obliga a una militància contínua en tots els àmbits: a l'hora de sintonitzar un canal de TV, de buscar al podcast d'un programa de ràdio, de triar un llibre... Enmig d'aquesta realitat, moltes biblioteques, llibreries i autors busquen fórmules diferents per promocionar la lectura. El maridatge entre literatura, gastronomia i vins amb DO catalana n'és una. La volguda coincidència de diferents disciplines artístiques, una altra. He viscut una experiència d'aquesta mena a l'Espluga de Francolí, al Museu de la Vida Rural de la Fundació Lluís Carulla: la inauguració d'una exposició de l'artista Antonio Hervás i la presentació de la meva darrera novel·la, a càrrec del poeta Carles Duarte. Aquest fet, del qual només en puc dir bé, m'ha reafirmat en la importància del mecenatge cultural en un país com el nostre. El mecenatge, focalitzat en la investigació biomèdica, es podria estendre amb incentius fiscals a l'àmbit cultural, que ha depès massa de l'administració pública. Una altra opció és fer interactuar diferents disciplines artístiques en bars, museus i restaurants per oferir espectacle, crear oasis en un temps en què falta molta poesia. Hi ha moltes activitats culturals d'aquest estil, les propostes del club TR3SC, iniciatives privades com L'amfitrió, que organitza el restaurant La Calèndula de Girona, espectacles artístics promoguts per cellers (del Priorat i el Penedès, fins a cellers empordanesos com l'Espelt o La Vinyeta).

Els dies previs a Sant Jordi, les llibreries tradicionals i independents queden literalment colgades de llibres. Malgrat les dificultats que afronten (Catalònia, Proa Espais, El Vent o Robafaves han tancat per sempre o de manera temporal), els llibreters continuen la feina pacient de difusors de cultura. Creen blogs on fan recomanacions diàries o setmanals, organitzen trobades i berenars literaris (La Gralla de Granollers, El Cucut de Torroella de Montgrí...), promouen presentacions durant tot l'any. És una llista important de llibreries: La Central, Documenta, Laie... de BCN; Badallibres de Cardedeu; Saltamartí, El Full... de Badalona; Geli, Llibreria 22, Empúries, Carlemany (Girona); La Rambla de Tarragona, Parcir (Manresa), Caselles (Lleida), Alguer7 de Sant Celoni, El racó de les Paraules de Sant Joan de Vilatorrada, L'Altell de Banyoles i un llarguíssim etcètera que no puc afrontar per qüestió d'espai.

La situació actual demanaria a les editorials seleccionar encara millor tot el que es publica i mantenir l'autorigor entre els autors. De vegades fa vergonya de veure segons què. Si bé la democratització de l'escriptura és un guany, tenir una idea no equival a tenir un llibre per publicar, perquè el dret d'escriure ha de ser compatible amb el dret dels lectors de llegir dins un mínim de qualitat. Deia Oscar Wilde que en l'art no n'hi ha prou amb tenir bones intencions, tampoc bones idees: s'ha de realitzar l'obra. Tanmateix, d'entre tota la producció en català, hi ha molts llibres bons que, com els arbres, treuen arrels.