El factor humà

He manllevat el títol d'un llibre del 2008 de John Carlin. Espero que no li sàpiga greu. En el llibre, Carlin explicava com el llavors president sud-africà, Nelson Mandela, va aconseguir construir una nació que estava a les portes d'un guerra civil entre blancs i negres gràcies a un partit de rugbi. Una gesta que només s'explica pel carisma i la lluminositat d'aquest home. I ho va aconseguir apel·lant al factor humà, a les persones. De fet, el llibre comença amb les paraules de Mandela als seus quan han d'embastar el procés de reconciliació: “No us adreceu al seu cap, sinó al seu cor.” Apel·lar als sentiments, a les emocions, era la clau perquè aquella gran família que era Sud-àfrica comencés a tancar ferides. Els explico això perquè Mandela, de 94 anys, ara ha sortit de l'hospital després que hi ingressés per una pneumònia. El seu estat de salut és molt delicat i en dos anys ja l'han ingressat quatre vegades. Mentrestant, la seva família ha engegat una batalla judicial que ha aixecat molta polèmica. Dues filles de l'expresident i un nét han començat els moviments legals per assegurar-se la gestió del llegat i de l'herència quan Mandela no hi sigui. No he tingut el goig de conèixer-lo però pel que he llegit d'ell, per molt que li vulguin amagar per no amoïnar-lo, deu saber el que passa –o s'ho pot imaginar– i veure com els teus fan i desfan amb el teu patrimoni sense ni consultar-lo el deu entristir tant... I més un home com ell, que tan bé ha sabut al llarg de la seva vida gestionar les emocions per aconseguir bons resultats per a tots els seus conciutadans, blancs o negres, és igual. Això m'ha fet pensar que a la meva família hi ha una àvia, una mica més jove que Mandela, que ara ja fa uns anys, amb el cap ben clar perquè ningú no la pogués titllar de res, va prendre una determinació. Sàviament va decidir desprendre's de mica en mica del seu modest però valuós patrimoni i anar-lo donant a fills i néts en funció del perfil de cadascú. Així tothom content perquè tothom té el que vol. I tot plegat només perquè ha tingut en compte el que mou les persones, perquè ha valorat el factor humà.