de set en set
Un visionari
Unes consideracions a propòsit de l'art: “La seva essència veritable és la indústria, la seva finalitat moral, el benefici econòmic, el seu postulat estàtic, la diversió d'aquells que s'avorreixen.” Aquestes paraules podrien haver sigut escrites avui mateix, i també fa cinquanta anys, posem per cas, per Guy Debord criticant la societat de l'espectacle, però el cas és que, a mitjan segle XIX, va escriure-les Richard Wagner a propòsit de l'art de la seva època. Passats més de 150 anys, defineixen l'art de la nostra època. Són, de fet, cada dia més vigents. Wagner té les seves ombres i, no puc deixar de tenir present el retrat que va fer-ne Visconti a Ludwig, possiblement la persona no estava a l'altura de la seva obra, però, a part de crear una música que devasta per la bellesa espaterrant, semblaria un visionari. Ho exemplifica la tetralogia L'anell del Nibelung, de la qual el Liceu ara programa la seva primera part, L'or del Rin, presentada com un pròleg. Wagner hi anuncia, quan tot just començava a desenvolupar-se la tecnologia industrial, els perills de l'explotació cobejosa de la naturalesa. Però, a més, el cicle wagnerià és una anticipació de la serialitat, de les sagues d'aventures que habiten el cinema, fins i tot en el seu crepuscle, i la televisió. Sí, també la concepció wagneriana de l'obra d'art total ha inspirat formes d'espectacle i d'entreteniment industrial que, en tot cas, poden ser més o menys nobles i dignes.
Indústria. Benefici econòmic. Diversió. Això que pot dir-se de l'art, també podria aplicar-se, evidentment, a la literatura. Avui, com bé saben, és un 23 d'abril, el dia en què de llarg es venen més llibres a Catalunya. No sé, però, si els llibres encara són industria i benefici econòmic. Sembla que ni tan sols es valoren com a diversió. I això no vol dir que se li reconegui socialment un valor més alt. Però sempre, avui i qualsevol dia, hi ha un llibre que t'espera per procurar-te bellesa i coneixement.