Ca montes
Això és massa fàcil
va agafar el control
del compte de Twitter d'Associated Pres
Ja coneixen la història. El dia de Sant Jordi algú va agafar el control del compte de Twitter d'Associated Press, la gran agència de notícies nord-americana. Hi va accedir i va enviar una sola piulada: “Dues explosions a la Casa Blanca. Barak Obama, ferit.” La notícia era falsa, però el fet que fos enviada des del Twitter d'una de les principals institucions periodístiques dels EUA va desencadenar el pànic. Literalment. A causa d'aquesta piulada, el Dow Jones va caure 143 punts, una autèntica barbaritat, en un minut. Ho recapitule això: els EUA van estar a punt del caos econòmic i polític per causa d'una piulada falsa. L'episodi il·lustra per si sol els problemes del món contemporani; dels quals el de la velocitat és el principal, com no es cansa de proclamar Paul Virilio. Al costat de la velocitat, però, segurament hauríem d'anar situant també la facilitat amb la qual es poden aconseguir les coses. Diuen, jo no ho sé, que els autors de la piulada falsa són sirians. Imaginem que és cert. Si ho és ho han tingut ben fàcil per posar en la picota la primera potència mundial. Massa fàcil. Fa dècades, d'això se'n va queixar el general De Gaulle en una anècdota famosa. El polèmic cap de l'Estat francès va observar en una conferència internacional que no tenia gaire sentit que destruir el món fos tan fàcil. Va invocar Juli Cèsar i Àtila. Hitler fins i tot, i va recordar que per destruir un país, i no cal dir el món, eren necessaris uns esforços enormes, descomunals, portats a terme literalment per milions de persones coordinades en això que els humans hem convingut a dir-ne guerra. “I ara tot és tan senzill com prémer un botó!”, es va exclamar el vell general després de reconèixer que no entenia com era possible fer tant de mal amb tan poc esforç. És el món que tenim i possiblement en el món que tindrem aquestes coses seran no només habituals, sinó encara més habituals que ara. És possible que ens hi acostumem o fins i tot que trobem la manera de conviure-hi. Però des de la meua edat confesse que la cosa em comença a fer un cert vertigen.