El dit a la nafra

El papa Francesc ha posat el dit a la nafra. I diria que el seu gest no ha sigut valorat per la premsa tal com es mereix, i sí, en canvi, per la jerarquia, que, per això mateix, fa veure que no passa res. I pot passar tot. Es tracta del bisbe Óscar Romero, assassinat mentre celebrava missa. Els paramilitars, sicaris de la dictadura, devien pensar que amb una bala n'hi havia prou per fer-lo callar. Les seves homilies dominicals eren escoltades per tota la població. Era la veu de l'Evangeli i la veu, també, dels qui a El Salvador no havien tingut mai veu. Aquests eren els que més se l'escoltaven. De sobte, un bon dia, l'emissora va volar pels aires. Un mes després d'aquest incident (el 24 de març del 1980), Óscar Romero moria assassinat. La casulla blanca quedà tenyida de sang. En la litúrgia, el blanc és el color dels sants; el vermell, el dels màrtirs. Óscar Romero fou les dues coses. Avui, la seva veu és la veu de l'Amèrica Llatina, la veu dels pobres víctimes de l'opressió dels poderosos, i la veu, finalment, de la teologia de l'alliberament, redimida de tota sospita per la mort martirial d'Óscar Romero. Una teologia capaç de convertir un bisbe convencional en un màrtir monumental no sols no és sospitosa, sinó que converteix en sospitosos els qui la volgueren vetar. Estic parlant de Wojtyla i Ratzinger. El primer, malgrat que el caràcter martirial de la mort d'Óscar Romero no podia ser més evident, va ser d'allò més reticent a valorar-la com a tal. La seva fòbia antimarxista el tenia ben ofuscat. L'home que durant el seu pontificat va beatificar i canonitzar a mansalva, sense mirar prim, trigà 18 anys a autoritzar la causa d'Óscar Romero. Quan ho va fer, ja era venerat a totes les parròquies de l'Amèrica Llatina. I el segon, Ratzinger, per haver processat dues vegades Leonardo Boff, fins que aquest, cansat de tanta pressió i de tanta hostilitat, demanà la secularització i, lliure de traves, continuà fent el mateix que feia: predicar la teologia que, juntament amb Gustavo Gutiérrez, havia creat i que, anys més tard, el magisteri, amb alguns retocs, acabà donant per bona. I més que ho serà.