Tremendament demagògic
Fa un parell de setmanes la Sra. Teresa Forcades i el Sr. Arcadi Oliveres, reputats membres de la comunitat cristiana, varen presentar una plataforma electoral que té intenció d'anar a les properes eleccions. Aquesta iniciativa vol agrupar els moviments de descontents i indignats, canviar el sistema polític i econòmic actual per un que agradi més i ser el primer pas que ha de portar el poble català cap a una nova constitució per a una futura república. Algunes de les mesures del manifest donen suport a: “l'expropiació de la banca privada i la defensa d'una banca pública i ètica...”, “salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs...”, “democràcia participativa, reforma electoral, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció”, “habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva”, “no a les privatitzacions, potenciació del sector públic sota control social”, “la reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentària (ja m'explicaran què caram vol dir això)”, “drets de ciutadania per a tothom, derogació de la legislació d'estrangeria”, “mitjans de comunicació públics sota control democràtic”, “Solidaritat internacional, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN”. ¡Déu n'hi do, quina carta als Reis més florida! Qualsevol acció social que busqui una millora en la vida de la ciutadania i promogui canvis que afavoreixen el desenvolupament reformista de la societat és, o hauria de ser, ben rebuda. Però aquesta pretensió, quan es fa des del discurs més demagògic i populista es converteix en una farsa. Els dos protagonistes d'aquesta “croada” han impulsat una sèrie de consignes electoralistes plenes d'ingenuïtat i simplicitat que semblen un joc naïf de col·legials i que, segons com, atempten contra la intel·ligència i la responsabilitat de tots plegats. ¿Que no ho voldríem tots, el que es diu en el manifest? ¿Que el que planteja són solucions reals als problemes reals? Si us plau, una mica de seriositat! Seria ridícul si no fos perquè resulta desesperançador i grotesc un malbaratament tal d'energies i il·lusions que no porten enlloc. Dec estar plena de prejudicis, però que la pluralitat, emblema del país i aglutinadora de sinergies, vingui fomentada per persones que, sense voler treure mèrits a la seva trajectòria, pertanyen de manera tan clara i evident a una doctrina, evidencia que ens passa alguna cosa greu.
