Política de pactes
Segons alguns historiadors, el pactisme és una tendència catalana que va començar en plena edat mitjana i que serveix per a aquelles pràctiques polítiques que tendeixen al pacte entre dues o més parts enfrontades. Amb el temps, a la política catalana hem vist pactes de tots colors. Pactes naturals provinents de l'esquerra i de menys naturals com ara algunes coalicions entre partits de dretes i d'esquerres. Pactes entre catalanistes i espanyolistes. Pactes de conveniència als ajuntaments, etc. És un país on qualsevol pacte ha estat possible. N'hi ha hagut de molt cars i de molt barats.
Ara al Parlament hi ha el pacte d'estabilitat entre CiU i ERC. Que té sentit per defensar les pretensions de l'estat propi encara que ideològicament la distància entre les dues formacions polítiques és notable. Fet que es pot comprovar amb el retard a l'hora d'aprovar conjuntament el pressupost del 2013 i en alguns temes socials de l'agenda diària.
Històricament, el català és pactista de mena. En el redactat de la Constitució espanyola, els polítics catalans elegits ho van pactar quasi tot com també es va pactar el primer Estatut de Sau i es va intentar pactar el segon, malgrat que no va agradar i va passar pel ribot del Constitucional.
Ara mateix a la política catalana hi ha turbulències i el pacte polític no s'acaba de veure enlloc. Hi ha dies que la sensació per la manca de pactes estables és la d'estar prop d'una trencadissa i de noves eleccions. N'hi ha d'altres que reneix l'esperit de pacte i s'acaben amb el respir de “qui dia passa any empeny”.
Des de fa mesos el president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet diverses crides a la unitat i que reneixi la cultura del pacte per tirar endavant el somni sobirà.
Les intencions governamentals per fer possibles pactes han canviat de format i han passat a dir-se cimeres. Dilluns de la setmana vinent n'hi haurà una de solemne al Palau de la Generalitat amb els partits que donen suport al dret a decidir. A la cimera hi assistiran els socialistes que donen suport a la celebració d'una consulta sempre que sigui legal. La cimera del Palau de la Generalitat serà tota una exhibició que a Catalunya hi ha una clara majoria política en favor de l'autodeterminació. Res nou que no s'hagi vist des de les eleccions del novembre i que sovint ha quedat plasmat en seu parlamentària. Una altra qüestió seria que hi haguera un pacte entre els partits assistents per tirar endavant el país.
