El millor maig del món

Començar amb bon peu el dia, bàsic. I, si pot ser el mes, encara millor. A diferencia de l'abril, que comença dur, efemèridament parlant (“La guerra ha terminado”, uf!), el primer de maig té –radicalment– un altre color en el calendari. Els porta tots i totes, d'aquí la gràcia. Els de l'esperança. Resulta imprescindible aprofitar aquesta conjuntura anual. No per repetida cal ignorar-la. De fet, fet i fet, celebrar la jornada internacional dels treballadors, la diada del 99% dels habitants del planeta, tal com anem, serà l'únic que podrem deixar en herència als nostres fills i (futurs) néts. Però no ens deprimíssim, que el sol va lluir i llueix com feia dies que no ho feia. Senyal inequívoc que el cicle canvia (Barça a banda; força Girona). Ni que sigui el meteorològic. Què més es pot demanar. Sortir al carrer a la millor ciutat del món un u de maig. Ben acompanyat. Junts, com un puny. Dinar a Salt amb la PAH. Amb la millor companyia que ens ocupa. I el millor menú del món. Botifarra de la terra, pa amb tomata de l'hort, amanida policroma i poma verda. I que no pari la música. L'endemà, el segon dia del millor mes del món, participar del llaç que dibuixen els nens i les nenes de les escoles de l'antic poble de Santa Eugènia de Ter de la ciutat dels quatre rius i una sèquia (la Monar) de la mà de la Nimfa del Rec, la llegenda que vista des de la plaça de la fàbrica Marfà esdevé realitat –us ho juro!–. Es representava el treball educatiu conjunt que han realitzat aquestes escoles a partir de La llegenda la Nimfa del Rec. La Gènia és qui acompanya els veïns a visitar els llocs emblemàtics eugeniencs, vinculats sempre a l'aigua, a les hortes i al pont del Dimoni. Ahir dissabte –no sortim del maig– a la plaça de la Coma Cros de Salt, dins dels actes d'inauguració de la fira tèxtil, va i es presenta una nova història, El fantasma de la Mulleras. Una llegenda urbana del Veïnat de Salt. Una nova proposta imaginativa, també de l'engrescador Jaume Prat, l'historiador d'espardenya. Aquesta per donar a conèixer l'important paper de la indústria tèxtil dins la història del poble de Salt. I no parem de somiar. Històries o llegendes? El futur ho dirà. Tot just encara no han caducat els primers cinc dies del maig que, a sobre, celebrem el millor restaurant del món. Els Xirois, ambaixadors sorollosos de Santa Eugènia de Ter al món, van representar l'alegria de la perifèria a la festassa per felicitar el millor celler de barri del món. He llegit que, si un comerç familiar i de barri pot donar benefici a tota una ciutat, ara falta que tota la ciutat aposti pel comerç de barri... Demà, mare, continua el “Maio maduro maio” (José Afonso).