Un invent del ‘TBO'

Feia temps que ho sospitava però ara n'estic segur. No és cert que l'atur hagi arribat al 26 per cent, que sis milions de persones no tinguin feina, que el creixement econòmic criï malves o que a la caixa d'hisenda hi hagi més teranyines que diners. De fet, tampoc és cert que passem una crisi de cavall ni tampoc que les previsions de cara a l'any vinent deixin garratibat el més valent. Tot plegat respon a un complot universal, a una conxorxa maquiavèl·lica, hàbilment ordits per espantar el personal. Però els hem descobert. I ho puc demostrar. Quan un país, una nació, una autonomia o una ciutat es pot permetre el luxe d'engaltar cinc dies seguits de pont sense parpellejar, és impossible que estigui en crisi. Un aqüeducte de tota una setmana laboral convertida en festiva, és incompatible amb xifres econòmiques que dibuixen la catàstrofe. Només cal fixar-se que algunes de les principals institucions de l'Estat que des del dimecres 1 de maig fins al dilluns 6 o l'endemà, varen gaudir d'un beatífic descans a la bartola, aprofitant el macropont de la festa del Treball i del dia de la Comunitat que es celebrava a Madrid. Per posar alguns exemples, el Congrés i el Senat, tancats amb pany i forrellat, excepte alguna comissió escadussera. Del Consell de Poder Judicial tampoc se'n sabia res i l'agenda de la Casa del Rei presentava una paorosa buidor. Si realment vivíssim temps de convulsió i trasbals com asseguren les aus de mal averany, creuen que la capital del regne hauria estat un parem mesetari durant gairebé una setmana? Si l'índex d'atur fos com un pou sense fons i les destralades a l'estat del benestar ja toquessin el moll de l'os, no s'hauria afanyat el govern i les organitzacions socials a passar els festius entre setmana als dilluns? Si anéssim tan malament com diuen, el president Rajoy no hauria fomentat la eficiencia en el mercado del trabajo limitant els ponts de vacances, com va prometre. És tan obvi, que tot això de la crisi és invent del TBO...