Inhabilitar Catalunya

El joc brut constitucional espanyolista va guanyant terreny a marxes forçades. Desprès que la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del Poble de Catalunya, del 23 de gener passat, hagi estat declarada inconstitucional –i hagi estat suspesa cautelarment– fa la sensació que es pretén inhabilitar el conjunt dels ciutadans de Catalunya.

No hi ha dubte que, més enllà de la qüestió jurídica, Catalunya ha arribat a un punt d'ebullició, a un punt de no-retorn. Passi el que passi a partir d'ara, la situació actual a casa nostra sembla l'inici d'una mena de revolta interclassista, que vol “guanyar la llibertat” i deixar de dependre d'una oligarquia castellana, amb seu a Madrid, que simplement ens vol xuclar la sang, a tots els catalans, a través de l'espoli fiscal, i que, ara, ha trobat un nou element per ofegar-nos encara amb més força: un objectiu de dèficit totalment insostenible. Cal tenir molt present que, en els darrers 150 anys, el catalanisme ho ha intentat tot per tal de poder trobar un encaix acceptable en Espanya, però ha estat impossible. Des de la Renaixença fins a les eternes discussions sobre l'Estatut del 2006, Catalunya ha volgut viure en simbiosi amb Castella-Espanya i, alhora, transformar l'Estat, per tal de superar aquesta oligarquia, preindustrial i predemocràtica que ho domina absolutament tot: la tasca ha estat totalment infructuosa. Ara, el maig del 2013 un alt tribunal espanyol no reconeix la sobirania del poble català; en llenguatge planer, ens diu que no podem ser catalans amb tots els ets i uts, i que per anar a Europa primer hem de passar pel sedàs de Madrid. No podem ser lliures. És la primera vegada en la història de la democràcia a l'Estat espanyol que un tribunal suspèn la declaració d'un parlament; però que no s'equivoquin, perquè la sobirania no se suspèn ni s'aprova, no es dóna ni es pren, es posseeix. A més, el dret a l'autodeterminació està per damunt de totes les constitucions del món. Ara i aquí, hem entrat en un període extremadament dur per a Catalunya. Cada dia ens insulten i ens ridiculitzen, però el camí ja està marcat; ens cal, sobretot, no caure en la desmoralització col·lectiva, malgrat la guerra bruta de la censura i l'espionatge. És l'hora de resistir i combatre, amb l'arma més poderosa de totes: la democràcia. El poble català vol poder votar i autodeterminar-se d'una manera diàfana. Amb fermesa, civisme i voluntat democràtica ens en sortirem.