Niebla, de Casavells a Fortià

Sí, és clar, Niebla és un gran pintor. Ja ho sabíem. Però jo diria, si he de parlar de Niebla, que és un pintor que treballa molt, que no para, que sempre té la feina al cap. Li ve de família. Estic segur que és l'home més feliç del món quan s'encara als grans murals, amb la brotxa a la mà, disposat a convertir dotzenes de metres quadrats de lona en un quadre per a titans, com va fer a Platja d'Aro el 82, a Sant Feliu de Guíxols el 84, a Camós el 86, a Buenos Aires el 87, a Barcelona el 92, a Sttutgar el 94... I deixo la llista per no fer-me pesat. Niebla, a més d'un gran artista, és un obrer de la pintura. Ho sabem des que va arribar a Girona, cap als anys seixanta, revolucionant sense fer gaire soroll el panorama artístic de la ciutat.

Treballar i organitzar coses al voltant de l'art. Fa dies que té al cap, i va madurant la idea, de construir un gran museu d'art contemporani a Platja d'Aro. Ell mateix s'encarregarà d'aportar-hi obres de les millors firmes mundials, aprofitant els seus contactes i els seus amics. El projecte està molt avançat, pel que sé. Si fins i tot ja li havien reservat els terrenys necessaris per alçar l'edifici que té dibuixat l'arquitecte Manel Martín Madrid. Tot estava prou ben encarrilat fins que la crisi ha alentit les coses. La crisi i la mala sort. Dos dels principals avaladors de la idea eren els amics Jordi Comas i Lluís Maria de Puig, que ens han deixat malauradament de forma inesperada en els darrers mesos. Sabia, sap, envoltar-se de gent amb empenta i capacitat, de gent que estima el país i no fuig de la feina, com ell mateix.

Ara, el pintor mostra la seva obra recent en una galeria empordanesa que comença a fer forat des del Mas d'en Dorra, a Fortià. El dissabte vaig tenir el gust de ser a la presentació. Em va ser fàcil de recordar els primers mesos del pintor a Girona, quan va exposar a la petita sala que tenia la Caixa de Pensions al carrer de Santa Clara. Puc dir que probablement només va vendre un quadre dels exposats. Però va fer forat. Des d'aquella exposició, l'artista ha fet una llarga evolució en molts sentits. Però el sento perfectament fidel a l'estil que ens va desconcertar: art abstracte, sí, però amb referències constants a la realitat, sovint incorporada amb collage. Ara mateix, en els quadres africans que exposa a Fortià, hi trobareu el constant diàleg entre els objectes –ferro, fusta, canyes, neons– amb el context abstracte que ens situa, per la llum, el color i els símbols evidents, immersos en un món carregat de suggeriments.

Els que no hàgiu pogut visitar fa dies l'estudi que Niebla manté a la seva fundació de Casavells, teniu ara mateix l'oportunitat de fer-li costat a Fortià. La visita val la pena.