Úrsula Matas

La part diguem-ne xafardera de la literatura nacional ens diu que per escriure La Ben Plantada (1911) Eugeni d'Ors va prendre per model una jove molt particular: l'heroïna es diu Teresa, del país però emergida de Sud-amèrica, discreta amb un punt d'evanescència, alta, d'1,85 m –un detall difícil fa cent anys–, incipient turista amb la família en un punt de la costa, guapa i amb un lleu desplaçament del cul cap amunt que li fa les cames una mica més llargues tot escurçant-li un pèl el cos. El referent real d'aquesta jove fou Úrsula Matas i Elias (1891-1979), figuerenca nascuda a Buenos Aires, filla de Pere i Maria, estiuejant a Argentona (on conegué Ors), al Port de la Selva i a Roses, i guapa i d'1,79 d'alçària –Déu n'hi do–; del punt de suspensió de les natges les cròniques no en parlen. Aquesta Úrsula dissabte passat fou evocada per Vicenç Pagès en la presentació que féu de Plans de futur, de Màrius Serra, al Museu del Joguet de Figueres. I és que la senyoreta Matas és un dels personatges secundaris d'aquesta instructiva novel·la que té els peus molt posats en la realitat: la bella figuerenca es relaciona amb els altres protagonistes, les germanes Carbona, el matemàtic Ferran Sunyer, els nois que la festegen... Tot sentint presentador i autor durant els cinc quarts de la densa i divertida lliçó de literatura, un hom recordava que Figueres no té cap element urbà que informi del fet d'haver tingut com a veïna la concreció d'un dels mites més cèlebres de la nostra constel·lació literària i ho celebri. I un hom imaginava un cos sencer al capdamunt d'una peanya a la placeta Alta, o un bust a la casa consistorial posat a sobre d'un moble..., i una placa a la casa on va viure, al costat de la que assenyala on va néixer Dalí, perquè ho feren al mateix edifici del carrer de Monturiol. Enllà de la cosa literària, Figueres és ciutat turística, i amb el turisme hi posem gòtic, museus...; llavors, com és que en el punt exacte on es trobaren el pastor i la sirena no celebrem que la carn i l'os de La Ben Plantada van estar inscrits al nostre padró? Ho hem dit altres vegades: Figueres va deixar passar els museus del cine i del circ; de Dalí hi ha dues cases, la natal i la de la plaça de la Palmera, en franques hores baixes quan haurien de ser un anar i venir de visitants dalinians (arribin-se a Salzburg i veuran com ho pentinen amb Mozart). Úrsula Matas mereix algun detall que celebri i recordi (i informi els que encara no ho saben) que, aquest estiu farà 102 anys, inspirà la metàfora literària, cultural i política més cèlebre del segle XX.