Punt de vista

Mentre l'exposició de flors –ara una mena de muntatge urbà considerable, de grans dimensions– va ser sols això, una petita i exquisida exposició, sense altres pretensions que ensenyar als gironins i amics veïns dels pobles propers la bellesa de les flors, la majoria flors dels propis jardins de les dames expositores, ningú no opinava, sols s'admirava. Ara, respecte de la gran obra de Girona Temps de Flors, amb alguns treballs semiprofessionals o del tot, i en la qual l'Ajuntament inverteix una xifra important d'euros –aquest any 350.000 euros–, tal com en totes les altres accions públiques municipals, hi ha opinions de tots colors. D'entrada, l'exposició, per falta d'un local gran, s'ha dispersat i la comparació és ara molt difícil. Dels visitants, ningú no sap el que concursa o el que no. La veritat és que els directius, tampoc. Llavors la competició queda circumscrita a les aportacions florals de les persones amb esperit, a l'església de Sant Lluc. Cosa que queda prou bé. Pel que fa als grans muntatges, és sabut, en molts hi ha el disseny i la direcció d'un professional, i per tant s'haurà de vigilar el que es diu a la publicitat. La denominació Temps de Flors és amorfa i no diu res d'acció. És ben clar que l'estímul d'un concurs ara no cal. L'esdeveniment resta embarassat i pareix cada any prou coses i noves aventures.