Lapao sigui amb vosaltres

En un món on s'estan imposant els ignorants, contràriament al que la majoria pensàvem que passaria en el segle XXI, arribem a situacions que ja no sé si poden produir pujades de tensió, acidesa d'estómac o cap mena d'exaltació. Hem quedat immunitzats. No cal perdre el temps amb diàlegs de sords. Val més deixar dir i anar a la nostra i assegurar el procés que pot posar fi a aquests despropòsits. Si existís el premi Nobel de la imbecil·litat, no dubto que se l'endurien els que han encunyat aquest nou terme lingüístic tan definidor del que es parla a la franja d'Aragó: la Lapao. Aquest diumenge, a la missa, quan el capellà ha dit que ens donéssim la pau, m'han vingut ganes de riure per la coincidència fonètica. Els d'Aragó sí que tenen Lapao per temps. Crec, però, que hem d'agrair aquestes idees absurdes sortides periòdicament d'algun hispanopensant il·luminat. Són més efectives aquestes actuacions que totes les que puguem fer nosaltres. I això, diguin el que diguin, es nota. En una entitat a la qual estic vinculat hem procurat que algunes figures del món del periodisme o de la literatura vinguessin a fer conferències de temàtica diversa. En principi, algunes d'elles interessaven als organitzadors per parlar de les seves obres literàries guanyadores, dels assajos sobre el País Valencià, de temes dels diaris virtuals, etc. És el cas, per exemple, de Patrícia Gabancho, de Vicent Sanchis o de Vicent Partal. Però la gent coneixia bé, també, que aquests autors havien donat molt clarament la seva visió sobre el futur del país. I això va ser la millor propaganda. La sala del Club Marina Casinet de Lloret es va omplir totalment cada vegada i els col·loquis es van perllongar llargament. Patrícia Gabancho no solament va signar exemplars de La néta d'Adam, sinó de la seva Crònica de la independència. Vicent Sanchis devia firmar més exemplars d'Adéu Espanya! que de Valencians, encara. I finalment, Vicent Partal va estampar el seu autògraf en força volums del seu llibre A un pam de la independència. M'atreviria a dir que, entre un públic divers, hi havia bastantes persones de les que abans eren molt moderades o reticents a idees secessionistes. I feia goig veure com seguien la xerrada, com intervenien, com adquirien el llibre abans que s'acabés. I és que l'acció sistemàtica de cada dia contra la nostra llengua i la nostra identitat està guanyant un munt d'adeptes a la causa. Tothom n'està fart. Felicitem els que ens provoquen. Que Lapao sigui amb tots ells.