Més gran o millor?

Vet ací el dilema! Més gran? Per què? El prestigi nacional català ja s'ha aconseguit a bastament. Arriben autocars d'arreu de les comarques catalanes. De la resta de la península ja han començat i arriben valencians, aragonesos, madrilenys, navarresos i bascos. També, és clar, francesos de les comarques frontereres i italians milanesos. És ben clar que el que es fa actualment, amb la deguda publicitat, és suficient per atraure nacionalment i internacionalment aficionats a les flors, professionals, empreses cultivadores i, simplement, milers i milers de persones a les quals la seva bellesa, soles o bé en grup, captiva, enamora i estimula a viatjar per veure-les, dins d'exhibicions, presentacions o, en el nostre cas, quina acció resta per inventar-li nom. Llavors en resta una, d'acció molt important: fomentar la qualitat, exhibir i ressaltar la bellesa i la delicadesa. Les artistes florals veteranes, a les quals no és cap exageració anomenar-les professores, seria interessant que fessin treball didàctic amb les més joves. Amb tot, l'acció més important s'hauria de fer exigint qualitat constatada als treballs i, sense manies, expulsant els expositors els treballs dels quals no responen als projectes. Autoritats, directius i executors s'haurien d'imbuir de qualitat i oblidar l'expansió.