Opinió

El timbal

No pagar

Els comptes de la Generalitat, quan s'aprovin, inclouran una partida de despeses de 2.200 milions per pagar interessos del deute, vaja, dels préstecs bancaris. A risc que Enric Millo em titlli d'antisistema, no entenc per què aquesta partida ha de passar a davant dels hospitals, els medicaments, les escoles o les mesures d'impuls a les empreses. És a dir, els bancs reben els diners d'Europa a l'1%, els deixen a la Generalitat al 3,5 o 4% –a vostè i a mi, al 7 o 8%, amb sort– i nosaltres hem de prioritzar-ne el retorn? Si jo fos del govern, ho tindria clar: els reuniria i, després de tancar una quitació important, com ja estan fent amb les empreses solvents –em diuen que això equival a suspensió de pagaments... quines coses!–, parlaria de quin any els pago. És, simplement, qüestió de prioritats.