La banalització de les paraules
Com que el temps posa les coses a lloc, hauríem de ser un xic curosos en la utilització de determinats conceptes, que poden ser enganyosos i fins completament falsos, encara que les veritats absolutes –i les mentides absolutes– segur que no existeixen. Ve la reflexió per l'ús del terme nazi, que darrerament sembla un recurs continuat, tant per a tirs com per a troians. Més de mig segle després de tancar el llibre d'aquell malson, i malgrat que el neonazisme és viu en algunes bosses de l'actual societat democràtica, tenim prou elements per saber què significà aquella doctrina i quines són les coordenades de la seva ideologia.
Efectivament, no és justificable que la senyora Llanos de Luna, en mala hora anomenada delegada del govern central a Catalunya, ara es dediqui a homenatjar la División Azul i ho faci en la figura de la germandat d'excombatents i familiars d'aquella aventura, però la veritat és que ho féu en un context determinat en què rebé el mateix tracte l'Associació d'Aviadors de la República i en què tots els grups participants estan avalats per la seva inscripció oficial en el Ministeri de l'Interior, una llista que, dit de passada, potser caldria revisar. A part d'això, no es val a parlar de la “División Azul nazi”, com han fet molts mitjans, entre ells el nostre El Punt Avui, quan els soldats que la formaren eren voluntaris, fins i tot alguns forçats voluntaris, que com a màxim eren falangistes i molts d'ideologia feixista, segurament amb la ment escalfada per lluitar contra “el perill comunista”. Però el nazisme fou tota una altra cosa i cal situar el terme al lloc que correspon.
En aquest debat, ens avala el fet que la família del Partido Popular ha entrat en l'ús infortunat del terme nazisme per convertir-lo en un projectil contra Catalunya, on qualsevol proposta amb aromes catalanes és assenyalada com a nazi, des d'Extremadura fins a Madrid, passant per la Franja o el País Valencià.
Cal reivindicar el significat de les paraules i mai no banalitzar-ne la utilització, ja que és fàcil caure en l'error de confondre les lliçons de la història i avançar pels perillosos viaranys que no fan altra cosa que afeblir la democràcia i la bona entesa entre els homes i els pobles.
